• Una de les sessions plenàries d’ASCO presenta la primera teràpia dirigida guiada pel biomarcador BRCA en càncer de pàncrees metastàtic i demostra el benefici de l’ús de l’inhibidor de PARP olaparib com a tractament de manteniment en pacients amb càncer de pàncrees portadors d’una mutació en BRCA.
  • Pembrolizumab, del qual ja s’havia demostrat l’eficàcia en càncer de pulmó no microcític, ara es mostra també com un tractament prometedor en càncer gàstric avançat.

 

Barcelona, 2 de juny de 2019.– Un altre any, se celebra a Chicago, Estats Units, una nova edició del congrés anual de la Societat Americana d’Oncologia Clínica (ASCO). Es tracta d’una de les cites oncològiques internacionals més importants pel que fa a la pràctica clínica del càncer i on investigadors de tot el món presenten els últims avenços en el tractament d’aquesta malaltia. El congrés té lloc entre els dies 31 de maig i 4 de juny, i diversos investigadors del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) hi han presentat els estudis que han liderat o en els quals han participat en col·laboració, com a exemple de la recerca d’excel·lència i de transcendència clínica i internacional que el VHIO desenvolupa. Així doncs, ASCO destaca al programa les aportacions del Dr. Josep Tabernero, director del VHIO, cap del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i president d’ESMO (European Society of Medical Oncology), i de la Dra. Teresa Macarulla, investigadora principal del Grup de Tumors Gastrointestinals i Endocrins del VHIO.

 

S’han presentat avui els resultats d’estudis que avancen en el tractament del càncer gastrointestinal des de diferents perspectives i que suposen un canvi en els estàndards de tractament actuals i en els quals tots dos han participat. Així, el Dr. Josep Tabernero, com a primer autor, ha explicat en una comunicació oral els resultats de pembrolizumab, un anticòs monoclonal dirigit contra la proteïna de superfície PD-1 com a exemple de tractament d’immunoteràpia. I per la seva banda, la Dra. Teresa Macarulla ha format part de l’estudi que ha demostrat com olaparib, un inhibidor de les proteïnes PARP, pot ser útil com a tractament de manteniment en pacients de càncer de pàncrees metastàtic amb una mutació de la línia germinal a BRCA, i la presentació, en una de les sessions plenàries del congrés, ha coincidit amb la publicació del treball a la revista New England Journal of Medicine.

 

ESTUDI POLO: Avançant en la medicina personalitzada del càncer de pàncrees

 

El càncer de pàncrees és un tumor que en l’actualitat continua tenint un pronòstic pobre, amb una taxa de supervivència als cinc anys menor del 10%. La falta de millora en la supervivència i l’augment de la incidència en els darrers anys han fet que les prediccions situïn el càncer de pàncrees com a responsable de la segona causa de mort per càncer als Estats Units l’any 2030. A Europa s’espera que ja a partir del 2018 hi hagi més morts per càncer de pàncrees que per càncer de mama.

 

Tot i els esforços dedicats a la investigació en el càncer de pàncrees, hi ha pocs tractaments actius per tractar els malalts, i fins al moment cap disposava d’un biomarcador que ens indiqués la població que més es podia beneficiar de cadascun dels tractaments.

 

El VHIO ha participat activament a l’estudi POLO, el primer assaig de fase III (multicèntric, internacional i previ a registre del fàrmac) per avaluar l’eficàcia del tractament de manteniment amb inhibidor de PARP en pacients afectats de càncer de pàncrees avançat i portadors de la mutació germinal a BRCA. Es tracta del primer estudi amb resultats positius guiat per biomarcadors en càncer de pàncrees, fet que suposa la primera alternativa personalitzada de tractament per a un subgrup de pacients amb tumors de pàncrees per poder “descansar” del tractament quimioteràpic, i canviarà els estàndards de tractament que hi ha hagut fins al moment, d’aquí ve que es publiqui, a més coincidint amb la plenària del congrés, al New England Journal of Medicine.

 

L’estudi POLO avalua l’eficàcia del tractament de manteniment amb olaparib en pacients amb càncer de pàncrees amb una mutació de línia germinal al gen de BRCA, ja que estudis anteriors havien demostrat una resposta a aquest inhibidor de PARP per part d’aquest grup de pacients i que ja existeix aquest tractament per a càncer d’ovari. “Estem davant la primera opció de tractament dirigit per a càncer de pàncrees”, afirma la Dra. Teresa Macarulla, investigadora principal del Grup de Tumors Gastrointestinals i Endocrins del VHIO, i que ha liderat l’equip del VHIO i ha reclutat pacients de manera activa en aquest assaig. “Aproximadament un 6-8% dels pacients amb càncer de pàncrees són portadors d’aquesta mutació i es poden beneficiar d’aquest tractament”, exposa la Dra. Teresa Macarulla. A més, cal seguir treballant per ampliar el grup de pacients que es puguin beneficiar de l’olaparib, més enllà de les mutacions de BRCA1 i 2.

 

Aquest assaig internacional, aleatoritzat i amb cegament doble, el primer autor del qual ha estat el Dr. Hedy L. Kindler, de la Universitat de Chicago, i coordinat per la Dra. Talia Golan, de l’Institut Oncològic del Centre Mèdic Sheba de Tel-Hashomer, de la Universitat de Tel Aviv, Israel, es va realitzar amb pacients amb una mutació de la línia germinal BRCA i amb càncer de pàncrees metastàtic que havien rebut un tractament de quimioteràpia basada en platí com a primera línia i que no mostraven progressió de la malaltia després d’un mínim de 16 setmanes de tractament. Els resultats de la investigació van demostrar que el tractament amb olaparib va ​​proporcionar una millora estadísticament significativa en la progressió de la malaltia respecte al placebo. Aquests resultats ofereixen una nova opció de tractament per a aquest grup de pacients amb càncer de pàncrees.

 

Els inhibidors de PARP, una oportunitat per a les pacients amb mutacions BRCA

 

Els gens BRCA1 i BRCA2 s’encarreguen de codificar dues proteïnes essencials per a la reparació de l’ADN. Quan aquests gens pateixen una mutació, es produeix una inestabilitat genètica i s’incrementa el risc de patir un càncer d’ovari o de mama en edats primerenques, a causa, precisament, de la dificultat de reparació de danys a l’ADN.

 

Els inhibidors de PARP (poli ADP ribosa polimerasa) són un tipus de teràpia que va orientada a impedir l’acció d’un enzim (PARP) que repara l’ADN. El fet d’impedir aquesta acció en cèl·lules tumorals causa la mort d’aquestes cèl·lules i no de les sanes, i d’aquí ve l’efecte d’aquests inhibidors de PARP com a teràpia dirigida. Olaparib va ​​ser el primer inhibidor de PARP i el primer tractament dirigit per aprofitar les deficiències de la via de resposta al dany de l’ADN (DDR), com les mutacions BRCA, i eliminar de manera selectiva les cèl·lules canceroses. Els estudis in vitro han demostrat que la citotoxicitat induïda per olaparib pot suposar la inhibició de l’activitat enzimàtica de PARP i l’augment de la formació de complexos d’ADN-PARP, fet que produeix un dany a l’ADN i la mort de les cèl·lules tumorals.

 

Immunoteràpia: pembrolizumab apunta a noves aplicacions

 

La immunoteràpia és sens dubte un dels camps més prometedors en els últims anys per al tractament del càncer. A poc a poc els resultats van arribant i demostrant la seva eficàcia. És així en el cas de pembrolizumab. Aquest anticòs monoclonal ja havia demostrat la seva eficàcia en combinació amb quimioteràpia en el tractament de càncer de pulmó no microcític, però ara s’estan explorant noves aplicacions.

 

El Dr. Josep Tabernero és el primer autor de l’estudi de fase III Keynote-062, que es presenta en una comunicació oral en aquesta edició d’ASCO, i que ha servit per veure l’eficàcia de pembrolizumab en primera línia quan es combina amb quimioteràpia en pacients amb un adenocarcinoma d’unió gàstrica o gastroesofàgica avançat com a primera línia de tractament i la seva eficàcia com a agent únic.

 

D’entrada, l’estudi vol demostrar l’eficàcia de pembrolizumab afegit a quimioteràpia convencional a primera línia de tractament en pacients amb aquests tumors, i en segon lloc, l’estudi ha analitzat com responen aquests pacients al tractament de pembrolizumab com a agent únic. Per a això es va comptar amb la participació de 763 pacients, que es van dividir en tres grups. Un rebia quimioteràpia, exclusivament; un altre grup rebia el tractament de pembrolizumab, i el tercer grup, un tractament combinat. Aquests pacients van rebre tractament mínim d’onze mesos de mitjana. “L’estudi ha demostrat que pembrolizumab en combinació amb quimioteràpia convencional no afegeix cap benefici respecte als resultats que ofereix la quimioteràpia sense pembrolizumab. No empitjora els resultats en cap cas, però no hi afegeix un benefici”, conclou el Dr. Josep Tabernero, que a més, també dirigeix ​​el Grup de Tumors Gastrointestinals i Endocrins del VHIO, i segueix: “En canvi, els resultats de pembrolizumab com a tractament únic d’aquests tumors gàstrics com a substitut de la quimioteràpia, sí que demostren un benefici superior a la quimioteràpia i a la combinació de tots dos en aquells pacients que tenen un índex d’alta expressió de PDL1, amb un índex CPS superior a 10”.

 

Com a teràpia de primera línia per a càncer gàstric avançat, pembrolizumab no va ser inferior en resultats a la quimioteràpia pel que fa a la supervivència general de pacients que tenen un índex CPS proper a 1, amb una expressió reduïda de PDL1, mentre que en aquells amb una expressió superior (més de 10) es va mostrar una millora clínica significativa en aquesta supervivència. També, l’estudi ha servit per comprovar que el perfil de seguretat de l’anticòs monoclonal és més favorable que el de la quimioteràpia, amb menys efectes secundaris en els que tenen una expressió alta de PDL1. “D’aquesta manera, confiem que el tractament immunoteràpic únicament amb pembrolizumab en aquesta població de pacients pugui ser considerat en primera línia de tractament en pacients amb tumors gàstrics”, afirma el Dr. Tabernero.

###