• Es tracta del primer assaig clínic amb teràpia cel·lular antiviral produïda íntegrament a Espanya
  • La infecció viral per citomegalovirus (CMV) és la més freqüent que es produeix en pacients que han rebut un trasplantament de medul·la òssia
  • En paral·lel a l’assaig s’ha creat un registre de donants de cèl·lules REDOCEL, únic a Espanya, que ajudarà a reduir el temps de desenvolupament de la teràpia

 

El Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i el Banc de Sang i Teixits (BST) han iniciat un assaig clínic, en què també col·labora l’Hospital La Fe de València, per avaluar la seguretat i eficàcia d’una nova teràpia cel·lular anomenada ViroTCell, que consisteix a administrar limfòcits T específics al·logènics –és a dir, seleccionats a partir de donants–, per al tractament d’infeccions per citomegalovirus (CMV). En concret, per a pacients amb infeccions resistents o que no puguin tolerar altres tractaments després de rebre un trasplantament.

 

Es tracta del primer assaig clínic amb teràpia cel·lular antiviral produïda a Espanya, i s’ha posat en marxa aquest juliol. L’assaig el colideren el Dr. Pere Barba, investigador clínic del Grup d’Hematologia Experimental del VHIO, que s’encarregarà del desenvolupament clínic de l’assaig, i el Dr. Sergi Querol, director del Servei de Teràpia Cel·lular del BST, que s’encarregarà de la producció d’aquestes cèl·lules. Per la seva banda, el Dr. Guillermo Sanz és el referent a l’Hospital La Fe.

 

El Dr. Barba, al seu torn, és hematòleg del Servei d’Hematologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Aquest tractament es durà a terme a les instal·lacions de la nova Unitat de Teràpies Cel·lulars Avançades del Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, pionera a Espanya, ja que és l’única que està dedicada exclusivament a les noves teràpies cel·lulars contra el càncer, sobretot de la sang i dels ganglis limfàtics, i que ha comptat amb el suport de la Fundació Vila Casas.

 

Abordar el tractament d’aquestes infeccions és una necessitat vinculada a una complicació del tractament oncològic, ja que aquestes infeccions es desenvolupen en un context de trasplantaments hematopoètics, coneguts genèricament com trasplantaments de cèl·lules mare, que es realitzen per al tractament de tumors hematològics. “Fins al 95% dels pacients trasplantats amb una infecció per CMV són pacients oncològics, i es tracta d’una de les complicacions habituals en aquest tipus de tractaments”, explica el Dr. Pere Barba.

 

Una complicació freqüent en pacients oncològics

 

El citomegalovirus (CMV) és de la família dels virus de la varicel·la i la mononucleosi infecciosa. Una vegada que penetra al cos d’una persona, s’hi queda per sempre. “El 80% de la població és portadora d’aquest virus, tot i que la majoria de les persones amb CMV mai tindran una complicació greu que hi estigui associada. No obstant això, en persones amb un sistema immunitari feble, com les persones immunosuprimides, es pot reactivar aquest virus que roman «adormit» i pot arribar a ocasionar complicacions greus o fins i tot fatals”, afegeix el Dr. Barba.

 

Aquest és el cas de les persones que pateixen un trasplantament de cèl·lules mare a causa d’un tumor hematològic. El tractament habitual d’aquest tipus d’infeccions són els fàrmacs antivirals, com ganciclovir o foscarnet, que donen uns resultats relativament satisfactoris. No obstant això, en els pacients que desenvolupaven resistència a aquests tractaments o que no els toleraven a causa de la seva toxicitat, es trobaven amb opcions molt limitades. Ara, amb ViroTCell –aquesta nova teràpia cel·lular amb limfòcits T específics al·logènics– s’espera poder donar una resposta a aquests pacients. En l’assaig clínic, que ja està en marxa i que es farà en 20 pacients, també es buscarà veure, a més de la seguretat del tractament, la seva eficàcia a l’hora de combatre la infecció de CMV, així com la seva capacitat per induir la reconstitució immunitària davant el virus. Hi participaran també la resta d’hospitals de Catalunya i La Fe de València.

 

Primer registre de donants de cèl·lules T

 

A més, es faran estudis de persistència de les cèl·lules T específiques mitjançant tècniques de quimerisme i sobre el temps transcorregut a identificar al donant. Això últim té una rellevància especial, ja que un dels principals obstacles a superar per aquest tipus de teràpies cel·lulars és poder fer el tractament de forma ràpida.

 

Normalment, aquests limfòcits T específics contra CMV procedeixen de donants familiars dels pacients, però quan no hi ha familiars o no disposen de suficients concentracions d’aquests limfòcits específics, cal recórrer a altres donants. Per a això, el BST ha creat el registre REDOCEL, l’únic que hi ha a Espanya i un dels pocs d’Europa, format per donants voluntaris habituals de sang, que a més també poden donar aquest tipus de cèl·lules tan específiques. Gràcies a ells es podrà escurçar temps i salvar les dificultats, per fer aquesta teràpia cel·lular més disponible i viable quan concloguin els assajos clínics. En aquest registre també hi participa el Centre de Transfusió de la Comunitat Valenciana.

 

L’assaig clínic ha comptat amb finançament del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i amb recursos propis del BST, que actua de promotor de l’assaig.

 

  • Es tracta del primer assaig clínic amb teràpia cel·lular antiviral produïda íntegrament a Espanya
  • La infecció viral per citomegalovirus (CMV) és la més freqüent que es produeix en pacients que han rebut un trasplantament de medul·la òssia
  • En paral·lel a l’assaig s’ha creat un registre de donants de cèl·lules REDOCEL, únic a Espanya, que ajudarà a reduir el temps de desenvolupament de la teràpia

 

El Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i el Banc de Sang i Teixits (BST) han iniciat un assaig clínic, en què també col·labora l’Hospital La Fe de València, per avaluar la seguretat i eficàcia d’una nova teràpia cel·lular anomenada ViroTCell, que consisteix a administrar limfòcits T específics al·logènics –és a dir, seleccionats a partir de donants–, per al tractament d’infeccions per citomegalovirus (CMV). En concret, per a pacients amb infeccions resistents o que no puguin tolerar altres tractaments després de rebre un trasplantament.

 

Es tracta del primer assaig clínic amb teràpia cel·lular antiviral produïda a Espanya, i s’ha posat en marxa aquest juliol. L’assaig el colideren el Dr. Pere Barba, investigador clínic del Grup d’Hematologia Experimental del VHIO, que s’encarregarà del desenvolupament clínic de l’assaig, i el Dr. Sergi Querol, director del Servei de Teràpia Cel·lular del BST, que s’encarregarà de la producció d’aquestes cèl·lules. Per la seva banda, el Dr. Guillermo Sanz és el referent a l’Hospital La Fe.

 

El Dr. Barba, al seu torn, és hematòleg del Servei d’Hematologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Aquest tractament es durà a terme a les instal·lacions de la nova Unitat de Teràpies Cel·lulars Avançades del Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, pionera a Espanya, ja que és l’única que està dedicada exclusivament a les noves teràpies cel·lulars contra el càncer, sobretot de la sang i dels ganglis limfàtics, i que ha comptat amb el suport de la Fundació Vila Casas.

 

Abordar el tractament d’aquestes infeccions és una necessitat vinculada a una complicació del tractament oncològic, ja que aquestes infeccions es desenvolupen en un context de trasplantaments hematopoètics, coneguts genèricament com trasplantaments de cèl·lules mare, que es realitzen per al tractament de tumors hematològics. “Fins al 95% dels pacients trasplantats amb una infecció per CMV són pacients oncològics, i es tracta d’una de les complicacions habituals en aquest tipus de tractaments”, explica el Dr. Pere Barba.

 

Una complicació freqüent en pacients oncològics

 

El citomegalovirus (CMV) és de la família dels virus de la varicel·la i la mononucleosi infecciosa. Una vegada que penetra al cos d’una persona, s’hi queda per sempre. “El 80% de la població és portadora d’aquest virus, tot i que la majoria de les persones amb CMV mai tindran una complicació greu que hi estigui associada. No obstant això, en persones amb un sistema immunitari feble, com les persones immunosuprimides, es pot reactivar aquest virus que roman «adormit» i pot arribar a ocasionar complicacions greus o fins i tot fatals”, afegeix el Dr. Barba.

 

Aquest és el cas de les persones que pateixen un trasplantament de cèl·lules mare a causa d’un tumor hematològic. El tractament habitual d’aquest tipus d’infeccions són els fàrmacs antivirals, com ganciclovir o foscarnet, que donen uns resultats relativament satisfactoris. No obstant això, en els pacients que desenvolupaven resistència a aquests tractaments o que no els toleraven a causa de la seva toxicitat, es trobaven amb opcions molt limitades. Ara, amb ViroTCell –aquesta nova teràpia cel·lular amb limfòcits T específics al·logènics– s’espera poder donar una resposta a aquests pacients. En l’assaig clínic, que ja està en marxa i que es farà en 20 pacients, també es buscarà veure, a més de la seguretat del tractament, la seva eficàcia a l’hora de combatre la infecció de CMV, així com la seva capacitat per induir la reconstitució immunitària davant el virus. Hi participaran també la resta d’hospitals de Catalunya i La Fe de València.

 

Primer registre de donants de cèl·lules T

 

A més, es faran estudis de persistència de les cèl·lules T específiques mitjançant tècniques de quimerisme i sobre el temps transcorregut a identificar al donant. Això últim té una rellevància especial, ja que un dels principals obstacles a superar per aquest tipus de teràpies cel·lulars és poder fer el tractament de forma ràpida.

 

Normalment, aquests limfòcits T específics contra CMV procedeixen de donants familiars dels pacients, però quan no hi ha familiars o no disposen de suficients concentracions d’aquests limfòcits específics, cal recórrer a altres donants. Per a això, el BST ha creat el registre REDOCEL, l’únic que hi ha a Espanya i un dels pocs d’Europa, format per donants voluntaris habituals de sang, que a més també poden donar aquest tipus de cèl·lules tan específiques. Gràcies a ells es podrà escurçar temps i salvar les dificultats, per fer aquesta teràpia cel·lular més disponible i viable quan concloguin els assajos clínics. En aquest registre també hi participa el Centre de Transfusió de la Comunitat Valenciana.

 

L’assaig clínic ha comptat amb finançament del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i amb recursos propis del BST, que actua de promotor de l’assaig.