Barcelona, 07 de maig de 2020.- Els avenços en la investigació permeten entendre cada vegada més com funciona el càncer. Comprenent-ne els mecanismes és possible desenvolupar nous tractaments dirigits a dianes específiques que millorin els resultats de les teràpies actuals. Una d’aquestes dianes és l’oncoproteïna Myc. Encara que des de fa molts anys se sap que té un paper important en el desenvolupament dels tumors, es considerava un objectiu difícil d’atacar. Després de més de dues dècades investigant com superar aquesta dificultat i convertir la Myc en una diana per als tractaments del càncer, la Dra. Laura Soucek, cap del Grup de Modelització de Teràpies Antitumorals en Ratolí de la Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), s’ha convertit en una de les més expertes en aquest camp.

Recentment, tres publicacions del grup de la Dra. Soucek han sintetitzat els darrers avenços en el desenvolupament de teràpies dirigides específicament contra la Myc: una a la revista Expert Opinion on Therapeutic Targets al febrer i dues a la revista Cells a l’abril. Es tracta de tres articles de revisió que aborden aspectes com la biofísica de la Myc, el desenvolupament d’Omomyc –l’inhibidor de Myc dissenyat per la Dra. Soucek– i la importància de la Myc en una malaltia concreta com el càncer de pulmó.

Myc, una proteïna molt canviant
L’últim del article publicat ha estat a la revista Cells a l’abril, dins d’una edició especial sobre la Myc. En aquest article la Dra. Laura Soucek ha treballat amb la Dra. Marie-Eve Beaulieu, cofundadora de Peptomyc SL, una spin-off del VHIO, i amb el Dr. Francisco Castillo, també de Peptomyc SL. A l’article s’hi aborden les característiques estructurals i biofísiques de la Myc.

Un problema que ha motivat que fins ara la Myc es considerés una diana impossible per al tractament del càncer radicava en la forma en què es comporta aquesta proteïna: la Myc no té una estructura gaire definida i canvia constantment. «La Myc té un paper central i irreemplaçable en els tumors humans, però és complicat dissenyar un inhibidor que pugui encaixar-hi. És com haver de desenvolupar una clau per a un pany que va canviant de forma constantment», explica la Dra. Marie-Eve Beaulieu, que justifica d’aquesta manera que encara no hi hagi cap fàrmac aprovat contra la Myc. «Els que s’han desenvolupat fins ara no són específics i no reconeixen només la Myc, sinó també molècules semblants, cosa que pot causar efectes secundaris», afegeix.

El valor de la Myc com a objectiu en el càncer de pulmó
A l’article publicat a Expert Opinion on Therapeutic Targets, en el qual també han col·laborat el Dr. Daniel Massó-Vallès i la Dra. Marie-Eve Beaulieu de Peptomyc, SL, s’explora com les estratègies inhibidores de la Myc es dirigeixen cap a una aplicació clínica en l’àmbit del càncer de pulmó. El de pulmó és actualment la primera causa de mort per càncer a escala mundial. Malgrat els avenços en els darrers anys en la immunoteràpia i les teràpies personalitzades, encara té un pronòstic greu i una recurrència freqüent. Igual que en la majoria de càncers, en els de pulmó el gen Myc hi juga un paper important tant en la progressió del tumor com en la resistència a les teràpies. «Hem recopilat la literatura més recent sobre el desenvolupament dels inhibidors de la Myc i hem vist com és una oportunitat sense precedents per intervenir en la progressió del tumor, així com en la resistència terapèutica», explica la Dra. Soucek, i afegeix que , tot i que les diferents estratègies són més a prop de la pràctica clínica, encara cal més treball per avaluar-ne l’ús també en combinació amb altres tractaments estàndard del càncer. «Per exemple, la Myc també està relacionada amb la supressió del sistema immunitari. L’ús de fàrmacs que inhibeixen la Myc en combinació amb immunoteràpia és un altre enfocament molt prometedor», afegeix la Dra. Soucek.

En realitat Myc és una família composta per tres proteïnes: c-Myc, N-Myc i L-Myc. Tot i que els diferents membres d’aquesta família presenten diferències entre si, la literatura revisada per la Dra. Soucek, la Dra. Beaulieu i el Dr. Massó-Vallès ha servit per veure com algunes estratègies inhibidores, com ara Omomyc, funcionen contra tots.

22 anys d’Omomyc
Precisament el segon article que s’ha publicat aquest mes en el marc de el número especial de Cells sobre la Myc analitza com ha estat el desenvolupament d’Omomyc, una empresa que es va iniciar ja fa més de dues dècades, el 1998, quan es va dissenyar i es va publicar per primera vegada com una eina de laboratori per estudiar la pertorbació de la Myc.

En aquest article s’apunta com Omomyc ha demostrat diverses propietats que el converteixen en una eina prometedora per al tractament de diversos tipus de càncer. D’aquesta manera ha quedat demostrada la seva capacitat per induir la mort cel·lular dels tumors, però no de les cèl·lules normals, i com és capaç de bloquejar la proliferació i la invasió de les cèl·lules tumorals. També s’hi explica com Omomyc pot aturar la diafonia entre el tumor i el seu microambient i d’aquesta manera desencadenar el reclutament de cèl·lules del sistema immunitari.

«Moltes d’aquestes capacitats d’Omomyc es van descriure en models de ratolins modificats genèticament, i traduir aquesta prova de concepte de laboratori a la clínica no ha estat una tasca fàcil», explica la Dra. Soucek. No obstant això, «l’efecte terapèutic de la miniproteína Omomyc descrit recentment, després del descobriment de la seva capacitat de penetració cel·lular, representa un canvi total de paradigma», apunta la Dra. Soucek, que considera que tots aquests avenços dels últims anys indiquen que s’està un pas més a prop de portar la inhibició de la Myc a la pràctica clínica.

«Esperem que comencin els assajos clínics el 2021, i en els propers anys sabrem molt més sobre la seguretat del tractament amb Omomyc, però sobretot de la seva eficàcia. Primer en càncer de pulmó, mama i colorectal, però esperem que en el futur això pugui ampliar-se a molts altres tipus de tumors».

L’article publicat ara acaba explicant les dues dècades de treball amb Omomyc. «En aquest article hem detallat tot el camí que hem recorregut amb Omomyc, des del disseny i els primers assajos en cèl·lules fins a la creació del primer ratolí transgènic basat en Omomyc, on es va demostrar que es podia atacar la Myc, causant un efecte antitumoral sorprenent i amb efectes secundaris molt més lleus que la quimioteràpia», explica el Dr. Massó-Vallès.

Tot aquest treball ha servit per demostrar que la inhibició de la Myc és una estratègia segura i efectiva: comparteix els avantatges dels tractaments dirigits on s’incideix sobre les cèl·lules canceroses i no sobre els teixits normals veïns, però alhora aconsegueix superar-ne alguns inconvenients, com el desenvolupament de resistències. «Això és gràcies al fet que s’ataca una funció central i no redundant en la majoria, sinó en totes les cèl·lules tumorals», apunta la Dra. Soucek.

«El valor d’aquest article també està en el fet que és la primera vegada que es fa una revisió sobre tot el que s’ha publicat sobre Omomyc durant més de vint anys. Ens ofereix una perspectiva històrica en què se sintetitza tot el que se sap sobre aquest inhibidor de la Myc tan especial», acaba explicant el Dr. Massó-Vallès.