• El VHIO ha participat en aquest treball liderat des de l’IRB, que ha descobert la funció d’aquesta proteïna i que ara es publica a la revista Nature Cell Biology.
  • Aquest descobriment podria obrir un camí cap al desenvolupament de nous tractaments i millora dels pronòstics de les pacients.

Investigadors del Vall d’Hebron Institut dn’Oncologia (VHIO) han col·laborat amb l’investigador ICREA Roger Gomis, cap del Laboratori de Control de Creixement y Metàstasi del Càncer de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), en la identificació d’un gen que està involucrat en l’estadi latent asimptomàtic de les metàstasis del càncer de mama. La primera autora de l’article és l’ex-estudiant de doctorat de “la Caixa” a l’IRB Barcelona, Sylvia Gawrzak, actualment investigadora postdoctoral al Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL) a Heidelberg, Alemanya.

El treball s’ha publicat a la revista Nature Cell Biology i hi han participat la Dra. Violeta Serra, investigadora principal del Grup de Teràpies Experimentals del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), i membres d’aquest grup de recerca; també hi han participat el Dr. Joaquín Arribas, director del Programa de Recerca Preclínica, professor ICREA i director científic de CIBERONC, el Dr. Javier Cortés, cap de la Secció de Càncer de Mama i Tumors Ginecològics de l’Hospital Universitari Ramón y Cajal i investigador associat translacional del VHIO, i la Dra. Cristina Saura, investigadora principal del Grup de Càncer de Mama i Melanoma, tots del VHIO. Tots ells han participat en la identificació de la proteïna cinasa MSK1 com un regulador important de les metàstasis latents, fet que ha servit per a entendre més bé a nivell molecular com la pèrdua de determinats gens facilita l’expansió de les lesions metastàtiques.

Figura: Nuclis de cèl·lules metastàtiques de càncer de mama que mostren la proteïna MSK1 de color verd (Font: Cristina Figueras-Puig, IRB Barcelona)

La recerca es va centrar en els tumors de mama del subtipus ER+, que són els més habituals, atès que representen el 70% de tots els càncers de mama. El treball de l’equip ha servit per a identificar una proteïna cinasa, l’MSK1, com la principal reguladora de l’estat de latència de les metàstasis. Fins ara s’havia constatat que el temps que tardaven a produir-se les metàstasis variava força d’un pacient a un altre, però no es coneixia el mecanisme que regulava aquesta latència.

Ara, gràcies a la recerca dirigida pel Dr. Roger Gomis, en col·laboració amb d’altres laboratoris de l’IRB Barcelona, juntament amb el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), l’Hospital Clínic de Barcelona i l’Hospital del Mar, s’ha confirmat en mostres clíniques que aquells tumors de les pacients amb tumors ER+ que no expressaven l’MSK1 s’associaven amb una recaiguda més precoç que aquelles que sí que expressaven aquesta proteïna. “La nostra participació en aquest estudi ha servit per a poder corroborar el comportament d’aquest tipus de tumors en models experimentals PDX derivats de pacients. Aquest model permet recrear el tumor humà en ratolins, en què hem evidenciat que els tumors de mama ER+ que expressaven la proteïna MSK1 progressaven més tardanament”, exposa la Dra. Violeta Serra.

Aquest descobriment podria servir per a desenvolupar en un futur eines de diagnòstic que puguin identificar aquelles pacients que presentin un major risc de recaiguda precoç, i d’aquesta manera, adequar-los el tractament. Una altra de les vies possibles que s’obren és el desenvolupament d’un tractament que mimetitzi la funció de la cinasa MSK1 amb l’objectiu de mantenir les lesions metastàtiques en estat de latència –o “adormides”– i asimptomàtiques durant el temps màxim possible.

L’estudi ha rebut finançament del Ministeri d’Economia y Competitivitat a través de fons FEDER, l’AGAUR de la Generalitat de Catalunya, la Fundació BBVA i la Worldwide Cancer Research, i del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Càncer (CIBERONC), del qual formen part investigadors de tots els centres participants.

###

 

Font: IRB

Identifiquen una proteïna que manté adormides les cèl·lules metastàtiques del càncer de mama

  • Un equip de científics liderat per Roger Gomis a l’IRB Barcelona dóna a conèixer un dels mecanismes que permet a les cèl·lules metastàtiques sortir de la latència.

Barcelona, dilluns 22 de gener de 2018.- El temps en què es produeixen les metàstasis en càncer de mama (lesions secundàries originades a partir de cèl·lules del tumor original disseminades) varia molt de pacient a pacient i es coneixen poc els mecanismes que governen la latència, l’estat dorment de cèl·lules ja escampades. Un treball liderat per l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) al laboratori dirigit per l’investigador ICREA Roger Gomis, ha identificat gens involucrats en l’estadi latent asimptomàtic de les metàstasis del càncer de mama. El treball permet comprendre a nivell molecular com la pèrdua d’expressió de determinats gens facilita l’expansió de les lesions metastàtiques.

L’equip ha analitzat el tipus més freqüent de tumor de mama, l’estrogen positiu (ER+) -que representa el 80% del casos de tumors de mama-, i que es caracteritza per un llarg període de latència amb absència de símptomes. El treball es publica avui a Nature Cell Biology.

MSK1, la proteïna que manté les cèl·lules tumorals “adormides”

L’equip ha identificat la proteïna quinasa MSK1 com un regulador important de les metàstasis dorments o latents. Els científics han confirmat en mostres clíniques de tumors de pacients que els tumors de càncer de mama ER+ que no expressen MSK1 s’associen a un risc de recurrència més matiner, mentre que aquells que l’expressen faran metàstasi més tard en el temps.

“Al laboratori estem interessats en comprendre els mecanismes de metàstasi i la component temps d’aquest procés. Fins ara, els mecanismes que permetien les cèl·lules de càncer de mama sortir de la latència eren poc coneguts en models preclínics i encara menys en pacients”, explica Roger Gomis, cap del laboratori de Control de Creixement i Metàstasi del Càncer.

Els investigadors apunten que en un futur aquest descobriment podria afavorir els pacients en dues direccions. En primer lloc, per identificar aquells amb risc proper en el temps de patir recaigudes i ajustar el tractament segons el pronòstic. I en segon lloc, també es podria provar de mimetitzar la funció de la quinasa MSK1 en un tractament amb l’objectiu de mantenir les lesions metastàtiques en estat de latència i asimptomàtiques durant el màxim temps possible.

El treball publicat avui s’ha fet en col·laboració amb el laboratori de Salvador Aznar Benitah i Angel R. Nebreda, ambdós del programa d’Oncologia de l’IRB Barcelona, i amb els laboratoris de Violeta Serra, de la Vall d’Hebrón Institut d’Oncologia (VHIO), Aleix Prat, de l’Hospital Clínic de Barcelona i Joan Albanell, de l’Hospital del Mar. La primera autora de l’article és l’ex estudiant de doctorat de “la Caixa” a l’IRB Barcelona, Sylvia Gawrzak, actualment al Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL), a Alemanya.

L’estudi ha rebut finançament del Ministeri d’Economia i Competitivitat a través del fons FEDER, l’AGAUR de la Generalitat de Catalunya, la Worldwide Cancer Research i del Centro de Investigación Biomédica en Red de Oncología (CIBERONC), del qual l’investigador Roger Gomis forma part.

Article de referència:

Sylwia Gawrzak, Lorenzo Rinaldi, Enrique J. Arenas, Fernando Salvador, Sara Gregorio, Federico Rojo, Ivan del Barco Barrantes, Juan Miguel Cejalvo, Marta Palafox, Marc Guiu, Antonio Berenguer-Llergo, Aikaterini Symeonidi, Jelena Urosevic, Anna Bellmunt, Daniela Kalafatovic, Anna Arnal-Estapé, Esther Fernández, Barbara Müllauer, Rianne Groeneveld, Konstantin Slobodnyuk, Camille Stephan-Otto Attolini,Cristina Saura, Joaquín Arribas, Javier Cortes, Ana Rovira, Montse Muñoz, Ana Lluch, Violeta Serra, Joan Albanell, Aleix Prat, Angel R. Nebreda, Salvador Aznar-Benitah & Roger R. Gomis

MSK1 regulates luminal cell differentiation and metastatic dormancy in breast cancer

Nature Cell Biology (2017) doi: 10.1038/s41556-017-0021-z