• L’actual pandèmia de COVID-19 ha obligat a revisar els protocols i la manera d’atendre els pacients oncològics, tenint en compte que són una de les poblacions de més risc en cas de contagi
  • També ha calgut revisar els assaigs clínics per veure si era possible continuar-los garantint en tot moment els alts estàndards de cura que requereixen els pacients
  • Un article publicat ara a Nature Medicine repassa les mesures adoptades pels set centres que conformen el Cancer Core Europe i pretén oferir una guia a altres centres en situacions similars

Barcelona, 16 d’abril de 2020.– La pandèmia actual de COVID-19 suposa un repte per a tothom, però especialment per a pacients d’altres malalties que es veuen afectats per les limitacions imposades en aquests temps. Els pacients oncològics no en són una excepció i han vist com les seves visites a l’hospital s’han hagut de reduir dràsticament, i els oncòlegs han hagut de valorar en cada cas i de manera personalitzada el risc-benefici que cada pacient realitzi un determinat tractament o que se li posposi, sense comprometre en cap cas la qualitat de l’atenció i menys encara els resultats dels seus tractaments. La novetat de  la Covid-19 ha obligat a fer molts canvis amb decisions importants en base a les opinions d’experts.

El Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO)-Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH), juntament amb sis centres més líders en el tractament del càncer, agrupats al Cancer Core Europe (CCE), s’han vist obligats a canviar l’abordatge dels tractaments dels seus pacients afectats de càncer amb motiu de la pandèmia de la Covid-19, buscant com oferir-los, tot i això, la millor cura i qualitat en el seu tractament. Els especialistes d’aquests centres no només busquen com prevenir la propagació de la pandèmia, sinó també protegir els pacients oncològics, ja que  la malaltia i els tractaments els fan especialment vulnerables a les complicacions si s’infecten pel coronavirus SARS-CoV-2. Un article publicat avui a Nature Medicine descriu les mesures que s’han hagut de prendre.

«En poques setmanes ha calgut revisar i reorganitzar els tractaments dels pacients i també els projectes d’investigació a causa d’aquesta crisi de la Covid-19. Ha calgut posposar alguns tractaments o ajustar-los per protegir al màxim possible els pacients amb càncer», explica el Dr. Josep Tabernero, director del VHIO, cap del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH) i un dels autors de l’article juntament amb la Dra. Elena Garralda, investigadora principal del Grup de Desenvolupament Clínic Precoç de Fàrmacs del VHIO, i el Dr. Alejandro Piris, cap de l’Àrea de Coordinació Científica del VHIO entre d’altres. «També ha calgut limitar les situacions de contacte físic amb els pacients o emprar la teleassistència quan era possible, però sempre amb la vista posada a afectar-ne la cura al mínim possible, mirant de mantenir sempre els alts estàndards de tractament tot i la limitació en equipament de protecció personal, reducció de llits, personal i altres recursos que ha ocasionat aquesta crisi sanitària, quan les organitzacions s’han vist obligades a redistribuir els recursos cap a l’assistència de la Covid-19», assenyala el Dr. Tabernero, que indica com també ha calgut reavaluar els estudis clínics per veure si podien continuar.

En l’article publicat a Nature Medicine, els set centres europeus de tractament del càncer comparteixen les opcions que han hagut de prendre per adaptar-se a la nova situació generada per la pandèmia de Covid-19 així com les consideracions i incerteses a què s’enfronten. «Malgrat tot, això no s’acaba aquí. És molt possible que haguem d’avaluar nous escenaris tenint en compte la rapidesa amb la qual evoluciona la situació i cal entendre que adaptar la cura dels pacients amb càncer ha de ser un procés dinàmic. Però aquestes consideracions que ara aportem esperem que puguin aportar una mica de llum i ajudar a guiar altres centres que es troben en una situació similar», afegeix el Dr. Tabernero.

Hi ha diversos aspectes que les institucions mèdiques han de tenir en compte per garantir la continuïtat en l’atenció del càncer, com s’aprofundeix en l’article publicat a Nature Medicine, però els fonamentals serien els següents:

– Activitats clíniques: adaptar les tasques per mantenir els centres oncològics lliures de Covid-19; ajustar els règims de tractament estàndard i modificar protocols de tractament prèviament establerts per raons de seguretat del pacient.

– Comunicació i atenció psicosocial als pacients.

– Personal qualificat al capdavant de la pandèmia: la velocitat i la capacitat per avaluar el personal de centre per Covid-19 és essencial per garantir la continuïtat de l’atenció.

– Capacitat de les institucions d’oferir atenció personalitzada davant d’aquesta situació, discutint tractaments alternatius com radioteràpia i/o teràpies sistèmiques, valorant l’ajornament de certes operacions programades i modificant els tractaments perquè el pacient hagi d’estar menys temps a l’hospital.

– Col·laboracions en xarxa a escala regional, per tal de compartir l’atenció de pacients amb càncer.

Però, a més de la necessitat d’adaptar-se a aquesta nova situació generada per la pandèmia, això també pot servir per avançar en determinats aspectes del tractament del càncer, tal com assenyala el Dr. Josep Tabernero: «L’ús de tractaments menys invasius sempre que sigui possible ja era una tendència abans d’aquesta crisi, però ara està avançant encara més en aquest sentit. Aquesta pandèmia també ens està permetent veure com podem emprar les diferents ajudes tecnològiques per aconseguir una atenció mèdica més ràpida i accessible així com dinamitzar la teleassistència i la telemedicina. Són lliçons que tindran un immens valor un cop superada la pandèmia».

Sobre Cancer Core Europe

Cancer Core Europe (CCE) és una aliança de set centres europeus líders del càncer, que combinen la investigació científica amb l’atenció al pacient. CCE es va fundar el 2014 per accelerar el desenvolupament de teràpies innovadores contra el càncer a través d’una estreta col·laboració en recerca translacional i clínica. Els seus set centres membres tracten col·lectivament aproximadament 350.000 pacients anualment.