• La col·laboració anterior entre aquestes dues institucions, centrada en biomarcadors tumorals, ha assentat les bases per a avançar en la medicina de precisió i permet posar ara el focus en la immunoteràpia.
  • Amb un pressupost de 2,5 milions d’euros, el Programa integral d’immunoteràpia i immunologia del càncer (CAIMI, per les sigles en anglès) investigarà durant els propers quatre anys els mecanismes naturals pels quals responen al càncer els limfòcits T –els agents que coordinen la resposta immunològica–. També s’implementarà un programa per al desenvolupament precoç de fàrmacs.
  • Alguns dels avantatges de la immunoteràpia són que genera una resposta memòria per la que el sistema immunitari recorda que ha d’atacar les cèl·lules tumorals que ja coneix. La immunoteràpia ha demostrat eficàcia en tipus tumorals molt diversos, i en general resulta més ben tolerat pels pacients que els tractaments convencionals.
  • VHIO és un referent nacional en pre-screening i en la definició dels perfils moleculars dels pacients, amb què espera predir i explotar més bé la resposta antitumoral i personalitzar més els tractaments immunològics.
  • El programa s’articula en un pivot doble: el Grup de Desenvolupament Clínic Precoç de Fàrmacs, liderat per la doctora Elena Garralda, i el Grup d’Immunoteràpia i Immunologia de Tumors, coordinat per la doctora Alena Gros.

Madrid, 14 de desembre de 2017.- Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i la Fundación BBVA han presentat aquest matí el Programa integral d’immunoteràpia i immunologia del càncer (CAIMI, per la sigla en anglès), que durant els propers quatre anys, i amb un pressupost total de 2.500.000 euros, investigarà els mecanismes naturals pels quals responen al càncer els limfòcits T –els agents que coordinen la resposta immunològica–, i como predir i explotar aquestes respostes antitumorals per a generar tractaments més personalitzats. També s’implementarà un programa d’immunomics, que utilitzarà tècniques de genòmica per a avaluar els mecanismes de resistència a aquest tipus de tractaments.

El CAIMI s’articularà en un pivot doble: el Grup de Desenvolupament Clínic Precoç de Fàrmacs, liderat per la doctora Elena Garralda, i el Grup d’Immunoteràpia i Immunologia de Tumors, coordinat per la doctora Alena Gros. “Apostem per un equip multidisciplinari, compost per científics clínics i translacionals que encapçalin el programa, i que traslladi a CAIMI tota l’experiència i fortalesa de VHIO en aquestes àrees de coneixement molt consolidades, amb l’objectiu que la immunoteràpia contra el càncer avanci en benefici dels pacients”, subratlla el doctor Josep Tabernero, director del VHIO i cap del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.

VHIO y la Fundación BBVA van iniciar la seva col·laboració el 2013 amb el Programa per a la recerca en biomarcadors tumorals, que comptava amb la direcció de Josep Tabernero a Barcelona i de Josep Baselga, physician-in-chief del Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York. El projecte, que va concloure amb èxit el juny d’aquest any, ha convertit el VHIO en referència de la medicina personalitzada, en consolidar la seva línia de recerca molecular, sobretot el pre-screening molecular, i un seguit de plataformes i tecnologies que l’han permès avançar en la medicina de precisió tot definint els perfils moleculars dels pacients de manera individualitzada. Sobre aquesta base, i amb l’objectiu de personalitzar els tractaments amb immunoteràpia, totes dues institucions renoven la col·laboració amb el Programa integral d’immunoteràpia i immunologia del càncer, i posen el focus en una de les línies terapèutiques més prometedores en la lluita contra el càncer.

Durant la presentació, el president de la Fundación BBVA, Francisco González, ha emmarcat aquest conveni en les activitats de la fundació per a impulsar la recerca biomèdica en col·laboració amb institucions d’excel·lència, entre les que n’hi ha diverses de Catalunya, “ja que és un referent per la capacitat que té de vincular la recerca bàsica amb la clínica, tot passant per la translacional, a més de posar a col·laborar diferents agents amb els resultats dels quals es beneficien tant la producció de coneixement bàsic com els pacients”.

El sistema immunitari, aliat contra el càncer

En lloc d’atacar les cèl·lules canceroses, la immunoteràpia “estimula la capacitat mateixa del sistema immunitari per a discriminar entre cèl·lules sanes i tumorals, i potenciar-ne així la capacitat d’eliminar les cèl·lules canceroses de manera altament específica”, explica Josep Tabernero.

Un dels avantatges diferencials d’aquest tractament és que genera una resposta memòria, de manera que el sistema immunitari reconeix les cèl·lules tumorals, si apareixen en el futur, i recorda que ha d’atacar-les. Per aquest motiu, “la immunoteràpia és capaç de generar respostes de llarga durada, i en alguns pacients, la desaparició completa del tumor, fins i tot en casos de malaltia molt avançada. A més, com que el tractament immunoterapèutic s’orienta a estimular el sistema immunitari mateix dels pacients, i no a tractar un tipus concret de cèl·lula tumoral, ha demostrat ser eficaç en tipus tumorals tan diferents com ara el melanoma, el càncer renal, el càncer de bufeta o el càncer de pulmó”, afegeix el doctor Tabernero. Un altre dels avantatges és que, en general, és més ben tolerat pels pacients que els tractaments convencionals.

Aquesta combinació d’eficàcia i acció sostinguda en el temps ha generat avenços que fins fa poc eren inimaginables en processos tan virulents com el melanoma, en el que “gràcies a la immunoteràpia, la mitjana de supervivència en malaltia avançada ha passat de nou mesos a entorn de dos anys, i esperem que continuï augmentant amb la introducció de tractaments nous. I, el que és més important, ha augmentat de manera significativa el nombre de pacients que es guareixen de la malaltia”, assenyala la doctora Elena Garralda, que lidera la recerca clínica al CAIMI.

Això no obstant, l’eficàcia de la immunoteràpia és desigual, atès que alguns tumors aconsegueixen blocar el sistema de defensa immunitari, o fins i tot passar-hi inadvertits, i la resposta dels pacients al tractament no sempre és predictible.

Un dels focus en què se centrarà el CAIMI seran els fàrmacs que inhibeixen els punts de regulació del sistema immunitari, és a dir, el mecanisme pel qual el sistema immunitari es controla i evita d’atacar l’organisme mateix quan està sa. “Una de les estratègies de les cèl·lules tumorals consisteix a mantenir aquesta funció blocada per a, d’aquesta manera, proliferar lliurement. Els inhibidors dels punts de regulació alliberen aquest fre i permeten que les cèl·lules immunitàries ataquin els tumors”, assenyala la doctora Alena Gros, que lidera la recerca translacional al CAIMI.

Els fàrmacs que inhibeixen punts de regulació del sistema immunitari “han representat una autèntica revolució en l’oncologia i han aportat solucions terapèutiques noves en càncer de pulmó, renal, de pell, de bufeta, i en tumors de cap i coll”, indica la doctora Gros. VHIO ha participat activament en el desenvolupament d’atezolizumab, que el 2016 es convertí en el primer avenç terapèutic aprovat per a càncer de bufeta després de dues dècades, i del qual estudis recents mostren que millora la supervivència en càncer de pulmó no microcític. “Aquest és un altre dels avantatges de la immunoteràpia: en estimular la capacitat mateixa del sistema immunitari per a eliminar les cèl·lules canceroses i no tractar-se d’un fàrmac adreçat a eliminar un tipus concret de cèl·lula tumoral directament, sovint trobem que són tractaments que poden emprar-se per a tractar múltiples tipus de càncer”, explica la doctora Garralda.

Tecnologia capdavantera per a la recerca de tractaments

En l’actualitat, VHIO té en marxa trenta estudis en fase primerenca amb tractaments experimentals d’immunoteràpia que van adreçats a dianes terapèutiques noves o a explorar la combinació de diversos fàrmacs. Per a donar continuïtat a aquest potencial, el CAIMI implementarà un programa per a valorar els mecanismes de resistència i resposta a aquests tractaments i prioritzar el desenvolupament precoç d’aquells fàrmacs més prometedors. Una de les funcions que tindrà, serà la de caracteritzar els antígens que contribueixen a la regressió dels tumors després de ser tractats amb inhibidors d’aquests punts de control.

Simultàniament, buscarà biomarcadors predictius de resposta que ajudin a determinar quins pacients presenten un perfil adequat per a beneficiar-se d’aquest tipus de tractaments –i generar així teràpies més personalitzades–, per què alguns pacients no responen a la immunoteràpia, i per què d’altres que sí que hi responen hi acaben desenvolupant resistències. Amb aquesta finalitat, i gràcies a la col·laboració entre el VHIO i la Fundación BBVA, el CAIMI compta amb una eina de referència internacional: una plataforma de pre-screening molecular tumoral que només el 2016 analitzà els tumors de 1.200 pacients per a detectar-hi mutacions i d’altres alteracions i buscar-hi els tractaments més apropiats. “La informació sobre biomarcadors relacionats amb teràpies personalitzades generada durant aquests anys es posarà al servei del CAIMI, que traslladarà els resultats de la recerca –com ara la identificació de marcadors nous de resposta a tractaments experimentals en immunoteràpia– al programa de pre-screening que ja existeix”, indica Tabernero.

Com en el projecte conjunt anterior, el Programa integral d’immunoteràpia i immunologia del càncer VHIO-Fundación BBVA interaccionarà amb d’altres centres de recerca i assistencials. “El model de VHIO és eminentment cooperatiu”, comenta Alejandro Piris, responsable de Coordinació i Gestió Científica del CAIMI. “Molts dels estudis clínics dels que parteixen les mostres i les dades que analitzem i dels que obtenim conclusions es fan en col·laboració amb d’altres centres i institucions cooperatives (espanyoles i europees), com els integrats en el Grup de Tractament dels Tumors Digestius, TTD, el grup SOLTI de càncer de mama, i molts d’altres. Les millores en les tècniques de pre-screening (patologia, genòmica, etcètera) tenen un impacte igualment positiu en les institucions amb les que col·laborem, i aquesta plataforma és molt sovint un laboratori central d’anàlisi de les mostres dels assajos clínics de tot el país”, apunta Piris.