Paolo Nuciforo, Cap del Grup de Oncología Molecular del VHIO

  • Paolo Nuciforo i el seu equip han pogut demostrar la relació entre els canvis en els TILs durant el tractament i la desaparició del tumor en malaltia HER2 + en estadis inicials
  • Aquest nou treball permetrà identificar en quines pacients seria possible la curació amb una teràpia biològica sense necessitat de recórrer a la quimioteràpia

Poder identificar que pacients responen millor als tractaments és un element clau en el camí d’una medicina més personalitzada i amb una millor eficiència. En aquest sentit, resulta de gran importància l’últim estudi dirigit per SOLTI i en què el Dr. Paolo Nuciforo, investigador principal del Grup d’Oncologia Molecular del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) és l’autor principal. El treball ha estat publicat a la revista de la Societat Europea d’Oncologia Mèdica (ESMO), Annals of Oncology. En ell, el Dr. Nuciforo ha avaluat un nou model predictiu de resposta patològica completa (RPC) basat en la presència de limfòcits infiltrants en estroma tumoral (TILs) en pacients de càncer de mama HER2 + en estadi inicial i que han estat tractades amb una doble teràpia biològica sense quimioteràpia.

“Hem comprovat com els canvis en els TILs durant el tractament deurien estar vinculats amb la desaparició del tumor en malaltia HER2 + en fases inicials”, explicava el Dr. Nuciforo. S’ha arribat a aquests resultats després d’analitzar mostres de l’assaig PAMELA de SOLTI, que pretenia analitzar si les pacients amb càncer de mama HER2 + amb un perfil genòmic concret responien millor al tractament biològic sense quimioteràpia. També es van tenir en compte mostres de l’assaig LPT109096 en què s’avaluava la combinació de lapatinib i trastuzumab, dos fàrmacs biològics.

Fins ara existien treballs que evidenciaven la relació entre la presència de TILs i un increment de la RPC, però tots eren en pacients que havien rebut quimioteràpia anti-HER2 (quimioteràpia i trastuzumab). Ara, gràcies a aquest nou treball, s’ha demostrat aquesta mateixa relació en pacients el tractament dels quals no inclou la quimioteràpia. Es tracta d’un pas més en el camí d’identificar pacients que es poden beneficiar de la teràpia biològica sense necessitat de recórrer a la quimioteràpia, un avanç més per tant a la medicina de precisió.

Valor predictiu un cop iniciat el tractament

El percentatge de TILs i de cel·lularitat tumoral es va analitzar en base a 148 mostres basals de l’estudi PAMELA, obtingudes abans de l’inici del tractament amb el doble bloqueig anti-HER2, i 134 mostres del tumor després de les dues setmanes de tractament. Els resultats es van validar amb 65 mostres després de 15 dies de tractament de l’assaig LPT109096. “En cada un dels tumors vam poder avaluar el percentatge d’infiltració immunològica i observem que, en la mostra basal, els tumors amb una alta presència de TILs tenien més probabilitat de resposta als fàrmacs”, ha afegit el doctor Nuciforo.

Tot i això, segons ha remarcat el Dr. Aleix Prat, coordinador del comitè científic de SOLTI, cap del Servei d’Oncologia de l’Hospital Clínic de Barcelona i autor sènior d’aquest estudi, la troballa més rellevant es va observar en la mostra obtinguda en la biòpsia que es va realitzar a les pacients després de 15 dies de tractament. “Alguns tumors que no presentaven TILs abans de rebre la teràpia anti-HER2 sense quimioteràpia, sí que contenien TILs transcorregudes les dues setmanes”, afirma, “i això apunta que el tractament havia propiciat la infiltració limfocitària”. Segons ha destacat, “són uns canvis molt espectaculars que ajuden molt a predir en quins pacients s’aconseguirà que el tumor desaparegui després de rebre el tractament”.

A més, com ha explicat el Dr. Nuciforo, “en aquest punt es va decidir combinar les dades de la infiltració immunològica i el percentatge de cèl·lules tumorals – es va observar que la cel·lularitat tumoral disminuïa a les dues setmanes de tractament, el que indicava una millor resposta i una major proporció de teixit mamari normal – i convertir-los en un sol índex de resposta, denominat CelTIL”.

Un valor elevat de CelTIL (major al punt de tall establert del 33,59) a dia 15 es va associar amb una major RPC. A les mostres de l’estudi PAMELA es va observar que les pacients amb un índex baix de CelTIL tenien un 0% de taxa de RPC i, en canvi, les pacients amb un valor elevat de CelTIL van tenir una taxa de RPC el 33%.

Tot i que es requeriran més investigacions per reforçar aquesta hipòtesi, Javier Cortés, cap del Servei de Càncer de Mama de l’Hospital Universitari Ramón i Cajal, Madrid, membre de SOLTI i Investigador Principal de l’estudi comenta: “aquest estudi mostra que ens estem acostant i més a prop d’identificar pacients amb càncer de mama HER2 + que poden curar-se amb teràpia dirigida sense la necessitat de quimioteràpia”.

 

###