Pròleg

Malgrat l'augment continu del nombre de casos de càncer en els darrers anys, la mortalitat per la malaltia va disminuint de manera constant. Aquesta disminució es deu a la gran quantitat d'avenços en la prevenció, el diagnòstic precoç i el tractament de la malaltia. Aquests avenços inclouen, entre d'altres, els progressos tècnics en imatgeria, les millores en les tècniques quirúrgiques, la normalització en el diagnòstic de patologies, els avenços en radioteràpia i, finalment, els progressos en el tractament mèdic dels tumors mateixos.

El tractament mèdic actual dels tumors malignes es va iniciar el 1943 a la Universitat de Yale, amb la introducció de les mostasses de nitrogen, un derivat del gas mostassa utilitzat com a arma tòxica a la Segona Guerra Mundial, que va resultar eficaç en el tractament d'alguns tumors com els limfomes. Des de llavors, els avenços en el desenvolupament de nous fàrmacs per al tractament del càncer han estat constants, la qual cosa ha permès l'ús de programes de tractament que combinen múltiples agents quimioterapèutics.

En la darrera dècada, el coneixement de la biologia del càncer ha crescut de manera exponencial i la recerca del càncer ha produït tot un seguit d'agents terapèutics potencials per al desenvolupament de fàrmacs selectius.

Un exemple dels resultats d'aquest canvi en el model per al desenvolupament de fàrmacs és l'imatinib, per al tractament de la leucèmia mieloide crònica i de tumors estromals gastrointestinals, totes dues malalties caracteritzades per alteracions moleculars específiques per a les quals l'imatinib té una sensibilitat molt alta. N'és un altre exemple el trastuzumab, un fàrmac desenvolupat per al tractament d'un subtipus de càncer de mama en què les cèl·lules expressen una proteïna denominada Her-2/neu, responsable del creixement de cèl·lules malignes d'aquest tipus de tumor.

El primer pas va ser la determinació de la proteïna alterada que caracteritza les cèl•lules malignes. El segon pas ha estat la creació de fàrmacs específicament dissenyats per al bloqueig d'aquesta proteïna en concret, la qual cosa provoca la mort de les cèl•lules malignes. Hi ha hagut iniciatives de recerca, com el Projecte Genoma Humà i la seqüenciació del genoma complet de certs tumors, que han contribuït enormement a aquest salt qualitatiu en el desenvolupament d'aquests fàrmacs.

En aquest context, cal subratllar la importància d'organitzacions filantròpiques privades, com la Fundació Privada Cellex i la Fundació FERO per a la recerca oncològica translacional, ambdues integrants del Patronat del VHIO.

La Unitat de Recerca de la Teràpia Molecular del Càncer - "la Caixa" és un projecte pioner en el nostre país. Es va crear per posar en pràctica un nou model de tractament per a pacients amb càncer mitjançant fàrmacs altament selectius. Aquest és un pas vital en l'expansió del coneixement de les malalties tumorals i en l'establiment d'un tractament individualitzat, és a dir, basat en el principi d'administrar el medicament correcte al pacient adequat.


Dr. Josep Tabernero
Cap del Servei d'Oncologia de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron
Director de Recerca Clínica del VHIO