Barcelona, 14 d’agost de 2020.– Dos projectes del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) han estat seleccionats per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) per rebre finançament de la Unió Europea a través del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) mitjançant dues convocatòries diferents.

Un dels projectes ha estat seleccionat en el marc de les Ajudes d’Indústria del Coneixement, impulsades des de la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya. A través d’aquestes ajudes es vol afavorir la creació i la consolidació d’un ecosistema empresarial nou, d’alt valor afegit, basat en els resultats provinents dels diferents centres de generació de coneixement del sistema català de ciència i innovació. Aquestes ajudes constaven de dues modalitats: Ajudes Llavor, per a projectes innovadors amb potencial d’incorporació al sector productiu, i Ajudes Producte, per a l’obtenció de prototips, orientada a la valorització i transferència dels resultats d’investigació generats per equips de recerca de Catalunya. És en aquesta segona modalitat on ha estat seleccionat el projecte del VHIO per al desenvolupament del PARPiPRED, també conegut com a test RAD51predict, dirigit per la Dra. Violeta Serra. La quantitat de l’ajuda percebuda és de 100.000 euros, el 50% dels quals van a càrrec dels fons FEDER.

L’altre projecte ha estat seleccionat dins la convocatòria d’ajuts per a projectes de valorització i transferència de coneixement desenvolupats per innovadors en estades en entitats del sistema de recerca i innovació de Catalunya (Innovadors). En aquesta convocatòria s’ha seleccionat el projecte ONIRIA, dirigit pel Dr. Héctor G. Palmer. En aquest cas la quantitat percebuda serà de 84.000 euros, el 50% dels quals aniran a càrrec dels fons FEDER.

Ambdues ajudes formen part de l’Estratègia de recerca i innovació per a l’especialització intel·ligent de Catalunya (RIS3CAT), que promou l’R+D+i com a motor de transformació del teixit productiu. La RIS3CAT preveu la valorització del coneixement i la transferència innovadora com un instrument bàsic per aconseguir aquest objectiu.

RAD51predict, identificant la resposta als inhibidors de PARP
En els darrers anys, els avenços en la comprensió dels mecanismes moleculars del càncer han permès el desenvolupament de nous tractaments que fan servir com a dianes els punts febles de la malaltia. Es tracta de teràpies dirigides que han demostrat que eren generalment ben tolerades i terapèuticament beneficioses. Una d’aquestes teràpies és el que es coneix com a inhibidors de PARP o PARPi, que volen aprofitar que alguns tumors presenten una reparació defectuosa de l’ADN per la via de reparació de recombinació homòloga, una característica que presenta aproximadament el 13% de tots els tumors. És un tractament que a Espanya només s’ha aprovat per a alguns càncers d’ovari i se n’espera l’aprovació per a alguns de mama, pàncrees i pròstata, aquests darrers quan hi ha present algun biomarcador.

“No obstant això, els biomarcadors que s’utilitzen per identificar la població de pacients amb més probabilitat de resposta a aquest tipus de teràpies, és a dir, la sensibilitat al platí o la mutació BRCA1/2, tenen una capacitat predictiva limitada. A més hi ha la necessitat d’estendre l’ús d’aquests medicaments a pacients amb deficiència d’HRR més enllà dels criteris de selecció esmentats abans”, explica la Dra. Violeta Serra, que apunta com ara mateix s’està avaluant la resposta en pacients de càncer de mama sense mutació BRCA1/2 així com en altres tipus de tumors com el de pròstata, pàncrees i endometri.

Al VHIO s’ha desenvolupat un assaig d’immunofluorescència basat en la localització de tres biomarcadors, que permet mesurar els nivells de reparació funcional de l’ADN i es correlaciona amb la resposta al tractament: RAD51predict. “Creiem que aquesta eina millorarà la pràctica oncològica i oferirà beneficis per a la salut del pacient i també estalvis significatius per als sistemes d’atenció mèdica”, afegeix la Dra. Serra.

 ONIRIA, portant TET2 a la investigació clínica
En els darrers anys, el treball de recerca dut a terme ha permès identificar TET2 com un regulador epigenètic de gran importància en el desenvolupament del càncer. La seva activitat és fonamental perquè les cèl·lules tumorals puguin entrar en latència o adormir-se i no morir en el procés, de manera que es converteixen en una mena de llavor resistent als tractaments que pot donar lloc a recaigudes en els pacients aparentment guarits.

El treball dut a terme pel Dr. Héctor G. Palmer i el seu equip al VHIO ha servit per demostrar que l’eliminació de TET2 serveix per matar les cèl·lules tumorals dorments, de manera que s’ha convertit en una important diana terapèutica. “Des que vam identificar el TET2 com el taló d’Aquil·les de les cèl·lules dorments, hem estat desenvolupant nous fàrmacs per bloquejar-ne l’activitat enzimàtica. Aquests fàrmacs permetran eliminar les cèl·lules resistents dels tumors i prevenir futures recaigudes”, comenta el Dr. Palmer.

D’aquesta manera s’han desenvolupat d’una banda inhibidors del TET2, per erradicar les cèl·lules tumorals latents responsables de la quimioresistència dels tumors sòlids avançats i la recaiguda dels pacients d’una teràpia efectiva. De l’altra, també s’ha treballat per generar activadors del TET2 que promouen la latència cel·lular, que puguin servir per al tractament de malalties en les quals la pèrdua parcial de la funció TET2 és un esdeveniment iniciador clau, com diverses formes de malalties hematooncològiques –com la leucèmia mieloide aguda o la síndrome mielodisplàsica– així com altres afectacions relacionades amb l’envelliment, com la neurodegeneració.

Ara, després de tots aquests anys de treball preclínic, s’està planejant la creació d’una empresa spin-off que pugui portar tant els activadors com els inhibidors del TET2 a la pràctica clínica, i en aquest projecte s’emmarca l’ajut concedit per l’AGAUR. “L’objectiu final d’aquest projecte és maximitzar el valor dels nostres candidats a medicament, garantir un finançament reeixida que permeti tot el desenvolupament preclínic i identificar indicacions addicionals en les quals els nostres compostos podrien tenir valor terapèutic”, finalitza el Dr. Héctor G. Palmer, que assenyala com s’ha arribat a una etapa de la investigació que ha de continuar creixent fora de l’escenari més acadèmic i per a la qual l’ajuda de l’AGAUR serà important.