Barcelona, 14 de setembre de 2020.– L’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) acaba de fer públics els Ajuts a Recerca en Càncer AECC 2020, una comunicació que té lloc en el marc de les activitats amb motiu del Dia Mundial de la Recerca en Càncer (WCRD són les sigles en anglès). Un any més, entre els beneficiaris d’aquests ajuts es troben diversos investigadors del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO).

D’aquesta manera, la Dra. Isabel Puig, investigadora postdoctoral al Grup de Cèl·lules Mare i Càncer, la Dra. Ester Bonfill, investigadora postdoctoral al Grup d’Expressió Gènica i Càncer, la Dra. Alba Llop, investigadora postdoctoral al Grup de terapèutica Experimental, i el Dr. Cèsar Serrano, investigador principal del Grup de Recerca Translacional del Sarcoma, rebran diversos ajuts de l’AECC per continuar les seves investigacions.

A més d’aquests quatre investigadors del VHIO, l’AECC també finançarà altres projectes amb la idea de donar estabilitat als investigadors amb beques que cobreixin totes les etapes de la seva carrera. Així, la mateixa AECC, entre d’altres, ha destacat el projecte de la Dra. Sara García, investigadora del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO), que estudiarà noves estratègies terapèutiques en càncer de pulmó; el projecte del Dr. Òscar Martínez, de l’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), que estudia una nova via terapèutica per al sarcoma d’Ewing, i el de la Dra. María Linares, investigadora a la Fundació per a la Investigació Biomèdica Hospital 12 d’Octubre, que pretén estudiar si l’origen i el desenvolupament del mieloma múltiple estaria relacionat amb la infecció per microorganismes, com el virus de l’hepatitis C, el virus de la sida o altres patògens comuns.

D’aquesta manera, l’AECC continua apostant fermament per la investigació, quelcom en què han estat sempre pioners. I és que es tracta de l’entitat privada que té més projectes investigant el càncer, amb 70 milions d’euros destinats actualment en un total de 380 projectes i amb una implicació de més de 1.000 investigadors.

Desxifrar el mecanisme de les resistències
La recaiguda dels pacients després d’un tractament oncològic efectiu és una de les principals causes de mort per càncer. Un mecanisme implicat en aquestes resistències és la capacitat que tenen algunes cèl·lules tumorals de mantenir-se en estat latent, quelcom que les fa invulnerables a les teràpies antitumorals, emprant un mecanisme molt similar a la hibernació dels mamífers. «Per a això utilitzen diversos mecanismes, com ara l’autofàgia o autodigestió. D’aquesta manera, les cèl·lules latents degraden i reciclen molècules velles i components que consumeixen molta energia disminuint al màxim les seves necessitats i la seva activitat», explica la Dra. Isabel Puig.

Una possible estratègia per eliminar aquestes cèl·lules tumorals latents consistiria precisament a inhibir aquest mecanisme d’autofàgia. «El nostre laboratori ha descobert un nou factor relacionat amb la latència del càncer i la resistència als fàrmacs, que podria tenir rellevància regulant el procés d’autofàgia específicament en les cèl·lules tumorals latents. El nostre projecte pretén demostrar com aquest factor regularia l’autofàgia perquè les cèl·lules tumorals latents sobrevisquin a l’estrès induït per l’ambient hipòxic i les teràpies», apunta la Dra. Puig, que comptarà amb un ajut Ideas Semilla de l’AECC per poder dur a terme la investigació.

Microambient tumoral i resposta a la immunoteràpia
La immunoteràpia està obrint una nova via d’esperança per a molts pacients de càncer. No obstant això, aquesta estratègia no ha arribat al màxim potencial i cal continuar investigant. Una via per millorar els resultats obtinguts per la immunoteràpia assenyala la possible relació del microambient que envolta el tumor amb la resposta a aquests tractaments. «Pensem que molts tumors posseeixen estratègies per crear un ambient que els permet escapar-se de el sistema immunitari, de manera que dificulten la resposta a qualsevol estratègia inmunoterapèutica», apunta la Dra. Ester Bonfill.

Un d’aquests mecanismes està relacionat amb la molècula LIF, que és clau en el desenvolupament embrionari generant una immunosupressió local que protegeix l’embrió de sistema immune de la mare. «Hem descobert que la molècula LIF pot prevenir la infiltració de limfòcits en el tumor. Això és un efecte descrit en el glioblastoma, que podria estar passant també en altres tipus tumorals en els quals aquesta molècula està funcionant, com són les metàstasis cerebrals», afegeix la Dra. Bonfill, qui gràcies a l’ajuda de l’AECC podrà investigar i aprofundir en el mecanisme d’actuació de la molècula LIF i entendre per què no es troba activa en tots els tumors, de manera que es podrà preveure la resposta a la immunoteràpia i identificar aquells casos en què caldria fer una teràpia combinada. En aquest projecte, la Dra. Ester Bonfill disposarà d’un ajut postdoctoral de l’AECC.

Estratificació de pacients per a una oncologia de precisió
Els tumors que tenen els gens BRCA alterats responen molt bé a certes quimioteràpies i a una nova teràpia dirigida anomenada inhibidors de PARP. Consisteix a bloquejar la molècula PARP, que permet als tumors reparar els danys en el material genètic produïts per la quimioteràpia fent que resisteixin. «No obstant això, no tots els pacients responen bé a aquest tractament. Per això cal trobar eines que permetin classificar millor els pacients i d’aquesta manera preveure quins se’n beneficiaran i quins no», explica la Dra. Alba Llop.

Per aconseguir això, al laboratori de la Dra. Llop s’ha desenvolupat un nou test de visualització dels nivells d’una molècula de reparació de l’ADN anomenada RAD51. «Això ens permet establir si les cèl·lules tumorals tenen defectes en la reparació de l’ADN, més enllà de les mutacions en els gens BRCA, també tenint en compte que aquests defectes poden afectar el microambient tumoral», continua detallant la Dra. Llop, que afegeix que aquest projecte finançat per l’AECC tindrà com a objectiu establir els valors predictius i pronòstics del test de RAD51 en quatre tipus principals de càncer: mama, ovari, pròstata i endometri. «El nostre propòsit és estratificar millor els pacients per al tractament contra el càncer i proposar combinacions de medicaments més efectives per reduir les recaigudes i millorar la supervivència dels pacients». Per tirar endavant aquest projecte, la Dra. Alba Llop rebrà un ajut Investigador AECC.

Patrons de resistència a teràpies dirigides en tumors GIST
La majoria dels tumors de l’estroma gastrointestinal (GIST) presenten una gran dependència de l’activitat de dues molècules: KIT i PDGFRA. Una inhibició específica amb fàrmacs com l’imatinib millora ostensiblement el pronòstic d’aquests pacients. «No obstant això, la malaltia progressarà en la majoria dels pacients en dos anys a causa del creixement de cèl·lules amb noves mutacions de resistència al fàrmac. Per això cal aprofundir en els mecanismes de resistència per dissenyar nous tractaments de GIST sense opcions terapèutiques», exposa el Dr. César Serrano.

Encara que l’activitat de la molècula KIT és crítica en aquests tumors, hi ha estudis preliminars del grup que dirigeix ​​el Dr. Serrano que permeten plantejar hipòtesis de possibles mecanismes de resistència. «L’objectiu principal d’aquesta proposta és disseccionar els perfils de resistència en pacients amb GIST metastàtic resistent a l’imatinib. D’aquesta manera esperem generar noves estratègies terapèutiques estudiant les alteracions existents en l’ADN dels tumors i la seva funció biològica», finalitza el Dr. Serrano, que comptarà amb un ajut Clínico Senior de l’AECC per a aquest projecte.