Barcelona, 27 d’agost de 2020.- Un grup internacional de 23 experts pertanyents a la Societat Europea d’Oncologia Mèdica (ESMO), l’organització professional líder en oncologia mèdica, ha elaborat un document de recomanacions sobre l’ús de tècniques de Seqüenciació de Pròxima generació (NGS, de l’anglès Next-Generation Sequencing) per a pacients amb tumors metastàtics.

Aquest document, publicat a la revista Annals of Oncology, compta amb la participació de dos investigadors del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO): el Dr. Joaquín Mateo, investigador principal del Grup de Recerca Translacional en Càncer de Pròstata i metge oncòleg de l’Hospital Vall d’Hebron, i el Dr. Rodrigo Dienstmann, investigador principal i també oncòleg del Grup Oncology Data Science (ODysSey) del VHIO. Aquest article, la primera signant del qual és la Dra. Fernanda Mosele, oncòloga mèdica de Gustave Roussy (França), inclou les primeres recomanacions d’una societat científica sobre l’ús de l’NGS en la pràctica clínica.

L’NGS és una tecnologia que permet seqüenciar ràpidament, de manera simultània i a un cost relativament baix l’ADN de centenars i fins i tot milers de gens. Aquesta tecnologia s’usa en el camp de l’oncologia per determinar les mutacions presents en una mostra de teixit d’un tumor en pacients amb cáncer metastàtic. L’objectiu és, un cop conegudes les alteracions genòmiques presents en el tumor, poder seleccionar el tractament més efectiu per tal de combatre’l, com a exemple de l’anomenada medicina de precisió.

Aquesta eina presenta, entre altres, l’avantatge que només requereix petites quantitats de teixit, de manera que evita la necessitat de fer nombroses biòpsies. «No obstant això, no podem oblidar que de vegades els càncers canvien amb el temps a mesura que s’adapten a noves teràpies», comenta el Dr. Joaquín Mateo, que ha incorporat a l’article les recomanacions en càncer de pròstata. «Per tant, hem de ser conscients que moltes alteracions trobades al principi poden canviar a mesura que la malaltia avança, i també se n’hi poden afegir de noves».

Però, tot i que és una eina molt prometedora, a Europa s’usa, principalment, en centres acadèmics, i la transició cap a la pràctica clínica diària és complexa. «Per aquesta raó l’ESMO volia emetre una guia de recomanacions sobre quins tumors i de quins pacients haurien de ser testats usant panells d’NGS Multigen, ja que en alguns tipus de tumors el benefici potencial és rellevant, enfront d’altres, en els quals pot ser més discret», explica el Dr. Mateo.

«La nostra intenció és que aquestes primeres recomanacions sobre l’ús de l’NGS en la pràctica clínica serveixin per unificar la presa de decisions sobre com utilitzar-la en pacients amb càncer metastàtic», comenta el Dr. Rodrigo Dienstmann, que hi ha inclòs les recomanacions per al càncer colorectal.

Aquestes recomanacions van ser desenvolupades pel Grup de Treball de Recerca Translacional i Medicina de Precisió de l’ESMO, liderat pel Dr. Joaquín Mateo. Per a això, van prendre com a base la classificació de l’Escala d’Acció Clínica d’Objectius moleculars (ESCAT) de l’ESMO per a les alteracions genòmiques que es donen en els vuit càncers responsables de la majoria de les morts a tot el món: càncer de pulmó, càncer de mama, càncer colorectal, càncer de pròstata, càncer d’estómac, càncer de pàncrees, càncer de fetge i càncer de les vies biliars. Per a cada tipus de tumor, utilitzant la classificació ESCAT i la prevalença de les alteracions, els investigadors van estimar el nombre de pacients que caldria avaluar amb l’NGS per trobar un pacient que podria ser tractat eficaçment en la pràctica diària amb un fàrmac determinat.

Tres nivells de recomanacions resultants d’aquest document de consens

Les recomanacions per a la pràctica diària amb impacte en la salut pública: Recomanació de realitzar panells d’NGS Multigen per a tots els pacients amb càncer metastàtic de pulmó de cèl·lules no petites (NSCLC), de pròstata, d’ovari o de les vies biliars. En altres tipus de càncer es proposen recomanacions més puntuals.

Una altra recomanació que s’extreu del document és per a la investigació en centres acadèmics i per millorar l’accés a la innovació. L’ESMO recomana tenir accés a tests d’NGS per a qualsevol pacient que participi en programes de recerca o en assajos clínics, tal com passa al VHIO amb el seu programa de cribratge.

Aquesta recomanació pretén que tots els centres d’investigació clínica facin ús de l’NGS per accelerar el desenvolupament de nous fàrmacs. «Per millorar la comprensió de com tractar els pacients segons els biomarcadors de precisió, necessitem acumular dades de milers de pacients», justifica el Dr. Mateo, i el Dr. Dienstmann hi afegeix: «L’ESMO fa una crida als hospitals universitaris i als centres de recerca per generar dades i fer-les accessibles per promoure la innovació, tal com fa el VHIO. Això ens permetrà aprendre quina és la millor manera d’utilitzar aquesta tecnologia en altres tipus de tumors».

Finalment, també es fan recomanacions centrades en el pacient. Fora de les circumstàncies exposades en els dos punts anteriors, els pacients amb altres càncers podrien decidir juntament amb el seu metge sol·licitar tests d’NGS Multigen, sempre que no hi hagi un cost addicional per al sistema de salut pública i el pacient estigui informat sobre la probabilitat petita de benefici (perspectiva centrada en el pacient).

«Aquesta recomanació reconeix que una quantitat petita de pacients podrien beneficiar-se d’un medicament perquè tenen una mutació poc comuna», explica el Dr. Joaquín Mateo. «Quan hi hagi una alteració poc comuna, serà difícil reclutar prou pacients per a assajos clínics que puguin generar l’evidència necessària dels possibles beneficis d’usar tests d’NGS. Llavors, més enllà dels tumors en els quals s’hauria de fer un test d’NGS a tots els pacients, hi ha espai perquè els metges i els pacients valorin els pros i els contres de sol·licitar aquestes proves».

La medicina de precisió comporta una inversió en recursos molt considerable i, per poder fer-la sostenible en el temps, cal posar a la balança el benefici real per als pacients davant del cost. Per tant, la recomanació de l’ESMO és que s’utilitzin només si l’augment que generen en el cost total del tractament, inclosos els medicaments, és acceptable. S’ha de tenir en compte que els resultats dels panells d’NGS podrien portar a la prescripció de medicaments costosos fora de les indicacions aprovades, sense que hi hagi evidència que puguin funcionar en aquest tipus de pacients en concret. Per això, el panell d’experts de l’ESMO també recomana que els volums de procediments d’NGS es regulin a escala nacional o regional.

«Aquest document intenta avançar en el gran repte de traslladar els enfocaments de la medicina de precisió a la pràctica clínica diària. Per exemple, hem d’abordar el problema dels subtipus de càncer poc comuns o els biomarcadors més comuns en poblacions específiques que poden estar subrepresentades en els assajos clínics. L’ESMO es compromet a tancar la bretxa entre la recerca i la pràctica clínica proporcionant una guia basada en l’evidència sobre l’ús de l’NGS que garanteixi un accés equitatiu a la millor atenció per a tots els pacients amb càncer», conclou el Dr. Mateo.

___________________

Referència:

Mosele F, Remon J, Mateo J, Westphalen CB, Barlesi F, Lolkema MP, Normanno N, Scarpa A, Robson M, Meric-Bernstam F, Wagle N, Stenzinger A, Bonastre J, Bayle A, Michiels S, Bièche I, Rouleau E, Jezdic S, Douillard JY, Reis-Filho J, Dienstmann R, André F, «Recommendations for the use of next-generation sequencing (NGS) for patients with metastatic cancers: A report from the ESMO Precision Medicine Working Group», Annals of Oncology (2020), doi: https://doi.org/10.1016/j.annonc.2020.07.014.