fbpx

Identifiquen nous biomarcadors predictius de la resposta a la immunoteràpia en un tipus de càncer de pulmó

Barcelona, 31 de desembre de 2020.- Els resultats d’un estudi multicèntric i integrador dirigit per investigadors del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) han suposat un important avenç en la identificació de nous biomarcadors que serveixin per predir la resposta a llarg termini als tractaments amb inhibidors de punts de control immunològic (ICI) per a pacients en un estadi avançat de la malaltia. Aquestes troballes s’han publicat recentment en un article d’investigació d’accés obert a Molecular Oncology*.

La immunoteràpia s’està consolidant com un enfocament molt prometedor en el tractament d’un nombre creixent de tipus de tumors, la qual cosa permet un abordatge més eficaç dels pacients amb càncer. No obstant això, encara que els que responen a aquests tractaments ho fan d’una manera excepcional, continuen sent una minoria. Queda molta feina per fer per esbrinar perquè la majoria no es beneficien d’aquests medicaments o finalment hi desenvolupen resistència.

El càncer de pulmó encapçala la taula de classificació de les morts relacionades amb el càncer a escala mundial per l’alta incidència i les baixes taxes de supervivència que té. Per tant, hi ha una necessitat crítica d’identificar i validar nous biomarcadors predictius de resposta als tractaments que ajudin a fer un maneig més efectiu i personalitzat dels pacients que pateixen de càncer de pulmó de cèl·lules no petites (NSCLC són les sigles en anglès), el tipus més comú de càncer de pulmó.

Identificant nous biomarcadors per a la immunoteràpia

La Dra. Enriqueta Felip, investigadora principal del Grup de Tumors Toràcics i Càncer de Cap i Coll del VHIO i de la Unitat de Genòmica Translacional de Càncers Toràcics, i el Dr. Ramon Amat, investigador translacional de la unitat que dirigeix ​​la Dra. Felip, han estat els coautors d’aquesta investigació, en la qual es buscava identificar biomarcadors predictius associats amb una resposta a més llarg termini i un benefici sostingut de la immunoteràpia. Per això han analitzat una cohort de 47 pacients amb NSCLC amb més de 18 mesos de supervivència lliure de progressió que s’estaven tractant amb inhibidors del control immunitari (ICI), un tipus de medicament englobat dins de les estratègies de la immunoteràpia. Tots ells havien estat diagnosticats en un estadi avançat de la malaltia i tractats a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (HUVH-Campus Hospital Vall d’Hebron Barcelona).

Per dur a terme la seva investigació, els autors han realitzat una anàlisi de les característiques genòmiques i transcriptòmiques d’aquests pacients que responien als ICI. Així, es s’ha realitzat la seqüenciació de l’exoma complet a partir de mostres tumorals, se n’ha estimat la càrrega mutacional tumoral i s’han inferit les alteracions del nombre de còpies (SCNA són les sigles en anglès). També s’ha avaluat l’estat d’infiltració immunitària del tumor i l’expressió de PD-L1, una proteïna que ajuda que les cèl·lules immunitàries no ataquin cèl·lules sanes, i que algunes cèl·lules tumorals fan servir per enganyar el sistema immunitari. Per a això han comptat amb la col·laboració dels Grups de Genòmica del Càncer i Oncologia Molecular del VHIO, dirigits per la Dra. Ana Vivancos i el Dr. Paolo Nuciforo respectivament, els quals també han estat coautors de l’article que ara s’ha publicat.

«Per comprendre millor quins factors determinen la resposta als ICI, també hem estudiat la interacció entre les característiques immunitàries intrínseques del tumor i dels microambients tumorals. Les nostres dades mostren que la càrrega d’SCNA es correlaciona negativament amb la majoria de les firmes transcripcionals estudiades relacionades amb el sistema immunitari, però no amb l’expressió de PD-L1, mentre que la càrrega mutacional tumoral sembla que no està relacionada amb les característiques analitzades. Després ens hem proposat establir com la combinació de la càrrega mutacional tumoral i d’SCNA està relacionada amb beneficis en l’ús d’ICI», ha explicat el Dr. Ramon Amat.

Per dur a terme aquest estudi, el VHIO també ha comptat amb la col·laboració d’altres centres espanyols com l’Hospital Clínic de Barcelona, ​​IDIBAPS, l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC), el Campus ICO-Germans Trias i Pujol de Barcelona, el Centre d’Investigació Mèdica Aplicada (CIMA), l’Instituto Navarro de Investigaciones Sanitarias (IDISNA), la Universitat de Navarra i el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Càncer (CIBERONC). Els resultats de tots plegats han mostrat que els pacients que responien a ICI tenien una càrrega mutacional tumoral superior a la mitjana i que la SCNA era inferior, mentre que els pacients que no hi responien presentaven unes característiques oposades. A més, els pacients amb un benefici moderat tendien a tenir una càrrega mutacional tumoral alta o una SCNA baixa, però no totes dues alhora.

«Les nostres observacions mostren que la càrrega mutacional tumoral està fortament correlacionada amb la resposta a llarg termini. L’alta càrrega d’SCNA es pot associar amb una resposta deficient i es correspon negativament amb la presència de diversos tipus de cèl·lules immunes. També trobem que l’expressió de PD-L1 és més alta en els pacients que obtenen un benefici d’aquests tractaments, principalment en els que mostren respostes a llarg termini», ha comentat el Dr. Joan Frigola, investigador i bioinformàtic de la Unitat de la Dra. Enriqueta Felip i coautor de l’estudi.

«Aquesta avaluació combinada de la càrrega de mutació tumoral i d’SCNA ha permès, per tant, la identificació de pacients que hi responen a llarg termini, considerant per a això la supervivència lliure de progressió i la supervivència general. I el que és més important, les nostres troballes són tan sòlides com aclaridores. Validem l’associació entre la càrrega de mutació tumoral, la càrrega d’SCNA i l’expressió de PD-L1 amb els resultats del tractament amb ICI en dos conjunts de dades independents i disponibles públicament de pacients que reben aquest tipus de medicament i pateixen NSCLC», ha afegit el Dr. Alejandro Navarro, investigador clínic del grup de la Dra. Felip i oncòleg del Departament d’Oncologia Mèdica de l’HUVH, i també coautor de l’article.

La Dra. Enriqueta Felip ha conclòs: «La càrrega mutacional tumoral, la càrrega d’SCNA i l’expressió de PD-L1 són determinants complementaris de la resposta amb benefici clínic després de la teràpia amb ICI. La nostra recerca representa un pas endavant en l’adaptació més eficaç de les immunoteràpies a aquells pacients que tindrien més probabilitats de beneficiar-se’n. Per tant, el descobriment i la validació de biomarcadors és crucial si volem beneficiar un nombre cada vegada més gran dels nostres pacients».

Aquest estudi col·laboratiu ha comptat amb el finançament de l’Associació Espanyola contra el Càncer (AECC), l’Institut de Salut Carles III (ISCIII) i la Generalitat de Catalunya/AGAUR.

Referència:

*Joan Frigola, Alejandro Navarro, Caterina Carbonell , Ana Callejo , Patricia Iranzo , Susana Cedrés , Alex Martinez-Marti , Nuria Pardo , Nadia Saoudi-Gonzalez , Debora Martinez, Jose Jimenez, Irene Sansano, Francesco M. Mancuso, Paolo Nuciforo, Luis M. Montuenga, Montse SánchezCespedes, Aleix Prat, Ana Vivancos , Enriqueta Felip, Ramon Amat. Molecular profiling of long‐term responders to immune checkpoint inhibitors in advanced non‐small cell lung cancer. Mol. Oncol.20 December 2020. https://doi.org/10.1002/1878-0261.12891.

31/12/2020|