• El DIAMAV, tal com s’anomena el programa de diagnòstic molecular del VHIO, és una eina que ofereix respostes als clínics per orientar els tractaments dels pacients de càncer quant a cost-efectivitat, alhora que permet fer recerca clínica molecular
  • Aquest programa s’ha anat desenvolupant i canviant de manera contínua durant l’última dècada per oferir una resposta adaptada a les necessitats d’investigació del VHIO, i centrant-se en el desenvolupament de fàrmacs en assajos clínics de fase I
  • Els gairebé 600 pacients oncològics que cada any participen en assajos clínics de nous fàrmacs en etapes inicials, que es desenvolupen a la Unitat d’Investigació de Teràpia Molecular del Càncer (UITM) – “la Caixa”, es podran beneficiar en gran mesura d’aquest nou programa de selecció molecular
  • Per tal de desenvolupar-lo ha estat fonamental l’impuls tant de la Fundació “la Caixa” com de la Fundació Fero

Barcelona, 07 de juliol de 2020.- La detecció prèvia de les característiques moleculars dels tumors en els pacients amb càncer cada vegada és més important per al desenvolupament de les estratègies contra la malaltia. Aquesta importància, a més, té un impacte a l’hora de dissenyar els assaigs clínics de nous fàrmacs en les etapes més precoces de la investigació. En aquest sentit, el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) és una institució de referència, amb el desenvolupament del DIAMAV, un dels programes de diagnòstic molecular avançat més innovadors d’Espanya, que s’ha pogut desenvolupar gràcies a l’impuls de la Fundació “la Caixa” i la Fundació Fero.

En un article publicat recentment a la revista JCO Precision Oncology, els investigadors del VHIO han explicat com han aconseguit adaptar el seu programa de preselecció molecular convertint-lo en un model dinàmic de codesenvolupament de noves tecnologies i fàrmacs. A l’article, que té com a primer autor el Dr. Rodrigo Dienstmann sota supervisió de la Dra. Ana Vivancos, hi han participat tots els investigadors clínics principals del VHIO.

«El nostre programa de preselecció molecular està oferint resultats molt positius que situen el VHIO a l’altura de centres d’excel·lència amb programes similars a escala internacional. Això és quelcom important que s’ha de valorar i tenir en compte, perquè demostra que Espanya és a l’avantguarda de la investigació contra el càncer», explica la Dra. Susana Aguilar, encarregada de coordinar tot el programa DIAMAV.

Una dècada d’avenços en l’oncologia de precisió
En l’última dècada, l’oncologia de precisió ha anat avançant i canviant la manera de veure la malaltia. Tradicionalment el càncer es tractava en funció del teixit on s’originava el tumor, però els avenços en la seqüenciació genètica han permès un nou abordatge. Cada vegada tenen més importància les característiques moleculars i no tanta l’òrgan on apareix el tumor.

«Quan els agents dirigits a dianes moleculars específiques van entrar al camp dels assaigs clínics de fase I i les tècniques de seqüenciació de nova generació es van convertir en una prova estàndard per identificar alteracions sobre les quals es podia actuar, es va esdevenir un canvi important per al desenvolupament de fàrmacs centrats en biomarcadors», explica el Dr. Dienstmann. Tot això va generar una gran expectació i va permetre un gran avenç en l’arsenal de nous fàrmacs, com assenyala la Dra. Vivancos. «Va començar a ser important seleccionar els pacients de manera molecular. Més recentment, l’aprovació de teràpies agnòstiques, és a dir, basades en les característiques moleculars i no en el teixit, ha estat una altra fita important. És la nostra tasca adaptar contínuament les tècniques de diagnòstic molecular per oferir oportunitats de teràpia personalitzada innovadores».

Així mateix, el desenvolupament de la immunoteràpia també va començar a transformar l’estàndard de tractament de molts tipus de càncer, i amb això es va produir un nou canvi de paradigma en el desenvolupament de fàrmacs. «Això ha motivat que hagi aparegut un nombre sense precedents de nous agents en els assajos clínics. S’està investigant sobre inhibidors anti-PD1/L1 però també en combinacions múltiples», explica la Dra. Elena Garralda, que afegeix que al principi es va emprar un enfocament molt ampli de selecció de pacients per veure en quins podien funcionar aquestes noves estratègies, cosa que ara és diferent. «Més recentment, els biomarcadors proteòmics i genòmics han servit per fer una selecció més precisa dels pacients a incloure en els assajos clínics d’immunoteràpia», comenta el Dr. Paolo Nuciforo.

Un model que s’adapta a les necessitats
Els nous assaigs clínics de fase I ara estan enfocats a agents específics per alteracions moleculars rares, combinacions d’immunoteràpia, anticossos conjugats a fàrmacs i agents epigenètics. «Això ens ha obligat a crear un programa de preselecció molecular que s’adapta constantment a les necessitats de la nostra cartera inicial d’assajos clínics», explica la Dra. Elena Garralda, que assenyala com, a més dels assajos per al desenvolupament de nous fàrmacs, en paral·lel se’n duen a terme altres que, emprant la seqüenciació genètica de nova generació, permeten la detecció precisa d’alteracions rares susceptibles de convertir-se en dianes.

En aquest desenvolupament en fases inicials dels fàrmacs té una gran transcendència la Unitat d’Investigació de Teràpia Molecular (UITM) – “la Caixa” que dirigeix la Dra. Elena Garralda. Gràcies al programa de selecció molecular és possible identificar aquells pacients que poden obtenir més beneficis dels múltiples assaigs clínics que es duen a terme a la UITM – “la Caixa”. Aquests assajos es centren precisament a desenvolupar nous fàrmacs basant-se en el perfil molecular de cada tumor i en l’optimització de les pautes de tractament, utilitzant combinacions de nous fàrmacs amb els ja existents. En total gairebé 600 pacients oncològics participen cada any en els assajos desenvolupats per la UITM – “la Caixa”.

A l’article els investigadors del VHIO consideren que el futur del desenvolupament de fàrmacs contra el càncer abastarà des del perfil genòmic seqüencial per guiar les teràpies dirigides fins a la combinació de biomarcadors i tecnologies diagnòstiques per a agents d’inmunooncologia, la qual cosa crearà un panorama molt més complex.

«Tots aquests avenços fan que els metges oncòlegs tinguin la necessitat de conèixer tot el potencial que hi ha i les institucions de referència com el VHIO han d’establir xarxes de referència de pacients per augmentar l’accés a teràpies experimentals innovadores», afegeix el Dr. Dienstmann, que considera que, per millorar la presa de decisions clíniques, particularment en càncers i variants genòmiques rares, la col·laboració internacional entre els principals centres de recerca de el càncer és molt necessària.

___________

 

El Dr. Rodrigo Dienstmann és investigador principal del Grup Oncology Data Science (ODysSey) del VHIO.

La Dra. Ana Vivancos és cap del Grup de Genòmica del Càncer del VHIO.

La Dra. Susana Aguilar és la coordinadora del programa de preselecció molecular DIAMAV.

La Dra. Elena Garralda és la investigadora principal del Grup de Desenvolupament Clínic Precoç de Fàrmacs del VHIO i directora de la Unitat d’Investigació de Teràpia Molecular del Càncer (UITM) “la Caixa”.

El Dr. Paolo Nuciforo és cap del Grup d’Oncologia Molecular del VHIO.

Referència:

Dienstmann, R., Garralda, E., Aguilar, S., et al. Evolving Landscape of Molecular Prescreening Strategies for Oncology Early Clinical Trials. JCO Precision Oncology no. 4 (2020) 505-513. Published online May 14, 2020. DOI: 10.1200/PO.19.00398