• La proteïna Ki67 és important com a marcador pronòstic i predictiu del càncer
  • Fins ara la manca d’estandardització en l’avaluació del biomarcador Ki67 n’havia dificultat l’ús en la pràctica clínica, un obstacle que se supera amb KiQuant
  • Aquesta nova eina fa servir una màscara tumoral que permet la selecció automàtica de la regió tumoral i redueix la intervenció del patòleg
  • Un cop definida l’àrea, un algoritme quantifica de manera automàtica la proporció de les cèl·lules tumorals Ki67 positives utilitzant una imatge digital creada a partir de dues tincions immunohistoquímiques

Barcelona, 23 de juliol de 2020.– Encara que des de fa temps se sap que la proteïna nuclear Ki67 està relacionada amb la proliferació cel·lular en els tumors i per tant és important com a marcador pronòstic i predictiu del càncer, les complexitats per aconseguir una estandardització en l’avaluació n’havien dificultat la utilització en l’entorn clínic. Ara, KiQuant –una nova eina desenvolupada pel Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO)– permet millorar la reproductibilitat de l’avaluació del Ki67, automatitzant el flux de treball i reduint la variabilitat que fins ara es produïa entre diferents patòlegs en avaluar una mateixa mostra.

Aquesta eina s’ha provat amb pacients de càncer de mama i els resultats de l’estudi s’acaben de publicar a la revista The Breast. «El nostre mètode és tècnicament factible i potencialment útil tant per utilitzar-lo en el diagnòstic com en l’entorn de la investigació, ja que només requereix un escàner de laminetes i un programari d’anàlisi d’imatges que avui estan disponibles en molts departaments de patologia», apunta Garazi Serna, primera autora de l’article on es descriu aquesta eina.

«KiQuant pot millorar l’estandardització de l’avaluació del Ki67 ja que supera alguns factors que determinen la mala reproductibilitat, fonamentalment la selecció de l’àrea d’interès i l’avaluació manual. Aquesta estandardització ajudarà a augmentar la confiança dels oncòlegs per utilitzar-lo ús en l’entorn clínic per a les recomanacions de tractament», afegeix el Dr. Paolo Nuciforo, coordinador de l’estudi.

Determinar la proliferació cel·lular
El Ki67 és una proteïna nuclear expressada en totes les fases del cicle cel·lular. Com que s’associa amb la proliferació cel·lular, detectar-la mitjançant la immunohistoquímica s’ha convertit en una eina útil per avaluar l’índex de proliferació d’un tumor. «Molts estudis n’han demostrat el valor pronòstic i predictiu en una àmplia gamma de tumors malignes. En particular, en el càncer de mama s’ha fet servir amb èxit tant per a la classificació de tumors i l’avaluació pronòstica com per complementar la informació utilitzada en la presa de decisions terapèutiques en el context d’una malaltia precoç”, comenta la Dra. Cristina Saura, que també ha col·laborat en aquest treball proporcionant una gran part de les pacients que han participat a l’estudi.

No obstant això, malgrat la seva utilitat com a biomarcador, algunes complexitats tècniques havien dificultat fins a dia d’avui estendre’n l’ús en la pràctica clínica. «El principal obstacle era que no tenia bona reproductibilitat i depenia molt de l’avaluació del patòleg, que és subjectiva i no és quantitativa», afegeix el Dr. Paolo Nuciforo, mentre que la Dra. Cristina Saura afegeix que «com a oncòloga que tracta càncers de mama, l’avaluació del Ki67 té molt d’interès per a nosaltres, ja que aconseguir que sigui reproduïble ens ajudarà en l’estratificació i el tractament d’aquestes pacients».

Màscara per a la selecció de l’àrea tumoral i la fusió d’imatges
KiQuant suposa una metodologia nova que permet l’avaluació automàtica del Ki67 i la superació de tots aquests obstacles. L’ús d’una màscara de citoqueratina permet la definició precisa de la regió d’interès i limita la intervenció del patòleg. «Aquesta era una de les imitacions més grans que ens trobàvem fins ara per portar a la pràctica clínica l’anàlisi dl Ki67 com a biomarcador. D’aquesta manera reduïm la variabilitat i oferim més confiança a l’oncòleg», explica el Dr. Paolo Nuciforo.

Aquest mètode, a més, permet la reutilització de mostres antigues i ajuda a preservar el material; quelcom important, sobretot, en algunes mostres escasses de biòpsia. «És una cosa tan senzilla com fer una segona tinció sobre de la del Ki67 per seleccionar el tumor. Són molts anys i molts laboratoris treballant per aconseguir una estandardització, amb mètodes sovint molt complexos, quan a la fi era una cosa tan senzilla que quan ho descobreixes et preguntes per què no se li va ocórrer a ningú abans», comenta Garazi Serna.

Un cop la màscara de citoqueratina defineix exactament el tumor que s’ha d’avaluar, entra en escena un algoritme que quantifica el Ki67 de manera automàtica. Per a això, la informació de l’àrea d’interès reconegut en la tinció de la citoqueratina es traspassa a la imatge del Ki67, on es reconeixen i classifiquen les cèl·lules tumorals en positives o negatives. «Utilitzant la mateixa làmina, el nostre flux de treball supera molts factors que poden provocar que l’àrea reconeguda com a tumor no ho fos, com passa amb altres mètodes d’anàlisi d’imatge que fan servir talls seriats. Això també ens permet emmagatzemar un nombre menor de laminetes als arxius dels laboratoris», afegeix Garazi Serna, que comenta com així serà possible emprar el Ki67 de manera molt més extensa, tant en l’estratificació de tumors de mama com en el pronòstic i, per tant, en la presa de decisions pel que fa als tractaments a seguir.

«Tot i que inicialment hem validat aquesta eina en el càncer de mama, estem treballant perquè també pugui utilitzar-se en altres molts altres tipus de tumor, ja que el Ki67 és un biomarcador per a la majoria de càncers», finalitza Serna.

____________________

Garazi Serna és del Grup d’Oncologia Molecular del VHIO.

El Dr. Paolo Nuciforo és l’investigador principal del Grup d’Oncologia Molecular del VHIO.

La Dra. Cristina Saura és la investigadora principal del Grup de Càncer de Mama del VHIO.

Referència:

Serna, G., Simonetti, S., Fasani, R., Pagliuca, F., Guardia, X., Gallego, P., Jimenez, J., Peg, V., Saura, C., Eppenberger-Castori, S., Ramon y Cajal, S., Terracciano, L., Nuciforo, P. (2020), Sequential immunohistochemistry and virtual image reconstruction using a single slide for quantitative KI67 measurement in breast cancer, The Breast, 53: 102-110. doi:https://doi.org/10.1016/j.breast.2020.07.002