• Els resultats de l’estudi GARNET, liderat per Vall d’Hebron, que s’acaben de publicar a JAMA Oncology, obren la porta a una nova teràpia amb anti PD-1 per a pacients amb càncer d’endometri avançat amb deficiència en el sistema de reparació de errors d’ADN (dMMR)
  • Aquest grup de pacients representen el 30% dins el càncer d’endometri i fins ara la seva supervivència global era d’aproximadament 12 mesos ja que no hi ha cap tractament estàndard que aconsegueixi controlar la malaltia

Barcelona, 6 d’octubre de 2020.– Els resultats preliminars de l’estudi GARNET, un assaig clínic de fase I realitzat sobre diferents grups de pacients amb càncer d’endometri avançat o recurrent, ha demostrat que l’administració de dostarlimab (TSR-042), un anticòs monoclonal anti PD-1, com a primera línia de tractament aconsegueix un control rellevant de la malaltia amb un 42% de respostes objectives en les pacients que tenen una deficiència en el sistema de reparació d’errors d’ADN (dMMR). Es tracta d’un grup de pacients en les quals la malaltia havia progressat després de rebre tractament de primera línia amb quimioteràpia basada en el platí i per a les quals, fins ara, no es disposa de cap tractament estàndard amb prou activitat antitumoral. Dins de les pacients amb càncer d’endometri, els tumors dMMR representen un 30% del total.

L’estudi, realitzat sobre 104 pacients i publicat a JAMA Oncology, també ha demostrat una alta durada de la resposta i un molt bon perfil de seguretat amb una baixa incidència d’efectes adversos. A Europa no existeix cap tractament amb immunoteràpia aprovat per a aquesta població. Per això s’espera que, amb els resultats d’aquest assaig clínic, l’Agència Europea del Medicament pugui acceptar el tractament per a aquest grup de pacients amb càncer d’endometri avançat amb deficiència en el sistema de reparació d’errors d’ADN (dMMR), per a les quals actualment no hi ha un tractament estàndard.

«Els resultats preliminars de l’estudi GARNET, que representa la sèrie més llarga de pacients amb càncer d’endometri avançat tractats amb anti-PD1 fins a dia d’avui, obren la porta a una nova opció de teràpia per a aquestes pacients sense un tractament efectiu estàndard, que pot canviar realment els resultats a llarg termini en el tractament d’aquestes pacients», comenta la Dra. Ana Oaknin, cap del Grup de Neoplàsies Ginecològiques del VHIO i cap del Programa de Tumors Ginecològics de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, i primera autora de l’estudi.

«A partir d’ara, acabarem la cohort completa de l’estudi, que són unes 140 pacients, i mentrestant ja estem incorporant el dostarlimab a primera línia de tractament en pacients recentment diagnosticades amb càncer d’endometri en un assaig clínic internacional de fase III –anomenat RUBY–, que començarem aviat a Vall d’Hebron, i en el qual es provarà l’ús de carboplatí/paclitaxel o carboplatí/paclitaxel combinat amb dostarlimab», afegeix la Dra. Oaknin.

Una nova opció terapèutica per a una població de pacients que representa el 30% dins el càncer d’endometri
El càncer d’endometri és el tumor ginecològic més freqüent en la dona. En estadis inicials té molt bon pronòstic ja que es curen un 85% de les pacients, però quan la malaltia recau o es diagnostica de manera metastàtica, la supervivència global es situava fins ara en els 12 mesos, entre altres coses perquè no hi havia cap teràpia més enllà del tractament amb quimioteràpia de primera línia basat en el platí. Dins d’aquests tumors trobem aquells que tenen deficiència en el sistema de reparació d’errors d’ADN (dMMR), que representen un 30% de les pacients amb càncer d’endometri.

Una mutació hereditària en un 5% dels casos
La deficiència en el sistema de reparació d’errors d’ADN (dMMR) es determina per immunohistoquímica. Quan es detecta la pèrdua d’una de les proteïnes vinculades a aquesta via es realitza una tècnica d’hipermetilació: si el gen està hipermetilat es tracta d’un cas somàtic, però si no està hipermetilat els especialistes deriven la pacient a la consulta de consell genètic per determinar si la mutació que ha donat lloc a aquesta pèrdua de proteïnes, aquesta deficiència en els sistemes de reparació de l’ADN, és germinal; si és així, pot pertànyer a la Síndrome de Lych, que sí que és hereditària. El percentatge de càncers d’endometri associats a aquesta síndrome és molt baix, al voltant del 5%, però sempre cal estudiar si té alguna vinculació amb la mutació.

___________________

 Referència:

 Ana Oaknin, MD, PhD; Anna V. Tinker, MD; Lucy Gilbert, MD; Vanessa Samouëlian, MD; Cara Mathews, MD; Jubilee Brown, MD; Maria-Pilar Barretina-Ginesta, MD; Víctor Moreno, MD; Adriano Gravina, MD; Cyril Abdeddaim, MD; Susana Banerjee, MD; Wei Guo, PhD; Hadi Danaee, ScD; Ellie Im, MD; Renaud Sabatier, MD, Clinical Activity and Safety of the Anti–Programmed Death 1 Monoclonal Antibody Dostarlimab for Patients With Recurrent or Advanced Mismatch Repair–Deficient Endometrial Cancer. A Nonrandomized Phase 1 Clinical Trial; JAMA Oncology, 2020. 10.1001/jamaoncol.20204515