CFAH La modificació posttraduccional com a reguladora de la funció proteica: revisió de l’evidència més recent i orientacions futures – VHIO – Vall d'Hebron Institute of Oncology

La modificació posttraduccional com a reguladora de la funció proteica: revisió de l’evidència més recent i orientacions futures

Sandra Peiró, investigadora principal del Grup de Dinàmica de la Cromatina en Càncer del VHIO, i Gemma Serra-Bardenys, investigadora postdoctoral de l’equip de la Dra Peiró, han publicat recentment una petita revisió d’accés obert a The FEBS Journal, en què totes dues figuren com coautores. Es tracta d’una revisió sobre el paper de l’oxidació enzimàtica de la lisina com a modificació postraduccional i el seu efecte en l’estructura macromolecular de les proteïnes i en la posterior regulació de la seva funció, estabilitat i/o localització. A més, s’analitza la implicació d’aquest procés d’oxidació en la regulació de les interaccions proteïna-proteïna i/o proteïna-àcid nucleic.

El paper de la família de proteïnes lisil oxidasa (LOX) en l’oxidació dels residus de lisina es coneix des de fa temps. En les últimes dècades, la implicació d’aquestes proteïnes en els processos biològics ha estat objecte de nombroses recerques. En realitat, l’oxidació de lisines regula la funció d’un gran nombre de proteïnes, que van molt més allà dels substrats extracelul·lars inicialment descrits. Cal destacar que s’ha demostrat que els enzims LOX estan implicats en la modificació postraduccional de diverses proteïnes, incloent-hi les proteïnes intracel·lulars i, fins i tot, nuclears.

“En aquesta revisió, ens centrem en els nous substrats, així com en funcions d’oxidació poc conegudes o que han estat menys estudiades, incloent-hi l’oxidació d’histones i de factors de transcripció” assenyala Sandra Peiró, autora per a correspondència d’aquesta revisió. I afegeix: “Concretament, revisem l’evidència sobre substrats recentment descrits i sobre el paper dels enzims LOX en la modificació postraduccional de proteïnes en processos biològics crucials, com ara el desenvolupament, la diferenciació, la proliferació i el càncer”.

L’oxidació mitjançada per LOX: causa i efecte

En aquesta revisió d’alguns dels nous substrats, així com de noves funcions d’oxidació recentment atribuïdes a la família de proteïnes LOX, les autores descriuen els factors causals, interaccions biològiques i efectes de cada cas. Continuen, a més, descrivint l’oxidació de proteïnes no-histones, tot presentant una llista dels substrats l’oxidació dels quals està mitjançada per LOX i LOXL. Sobre la base de les troballes més recents aportades per altres grups, les investigadores se centren en les particularitats, implicacions i efectes biològics de l’activitat de LOX en cada cas.

“Encara que algunes de les característiques estructurals i funcionals de la família de proteïnes lisil oxidasa són ben conegudes, encara queda molt per investigar per a aconseguir desxifrar completament el paper d’aquests enzims” afirma la doctora Gemma Serra-Bardenys, coautora d’aquesta revisió.

I afegeix: “Descrivim breument els mètodes emprats en l’actualitat per a identificar aquestes proteïnes oxidades, i avaluem els pros i els contres de cada mètode. En el futur, les noves tècniques i aplicacions facilitaran la detecció de la modificació postraduccional i respondran a les nombroses qüestions que queden per resoldre.”

Les autores conclouen proposant una sèrie de preguntes obertes, que hauran de ser abordades si volem conèixer millor el paper de l’oxidació en la regulació de la funció proteica.

13/10/2021|