fbpx

L’ús combinat de selinexor i imatinib es presenta com una alternativa per a pacients amb GIST molt pretractats

Barcelona, 04 de juny del 2021. Un dels grans problemes en qualsevol pacient amb càncer és quan el tumor adquireix resistència als tractaments que se li administren. Això obliga a buscar noves teràpies, cosa que no sempre és possible, a causa de la limitació de l’arsenal terapèutic en alguns tipus de neoplàsies. El Dr. César Serrano, cap del Grup de Recerca Translacional del Sarcoma del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), acaba de presentar al congrés virtual de la Societat Americana d’Oncologia Clínica (ASCO) les dades d’un assaig clínic que explora la seguretat i l’eficàcia d’una teràpia combinada en el tractament de pacients amb tumors de l’estroma gastrointestinal (GIST) resistents a imatinib, que són una població sense alternativa terapèutica, actualment.

Es tracta de l’assaig SeliGIST/GEIS-41, dut a terme pel Grup Espanyol d’Investigació en Sarcomes (GEIS), amb el qual es buscava avaluar la dosi adequada de la combinació de selinexor i imatinib, així com obtenir dades sobre la seva toxicitat. “Tot i que l’objectiu principal de l’estudi era l’escalada de dosis d’aquesta combinació terapèutica, també ens ha permès començar a demanar dades preliminars sobre la seva eficàcia que ens fan ser optimistes”, explica el Dr. César Serrano.

Atacar noves dianes terapèutiques
En la progressió dels GIST és fonamental l’activació oncogènica dels gens c-kit o PDGFRA, que es troben mutats en la majoria d’aquests càncers. Per això, els últims anys s’han provat diferents inhibidors que se centren en la supressió terapèutica dels receptors d’aquests oncogens, i imatinib és el primer medicament d’una nova classe de fàrmacs que actuen per mitjà de la inhibició de l’enzim tirosina quinasa. “Amb tot, el benefici clínic després de la progressió d’aquest fàrmac continua sent modest, cosa que suggereix la cooperació de mecanismes independents d’aquests dos gens en la supervivència de les cèl·lules GIST”, comenta el Dr. Serrano.

Les dades de diversos estudis preclínics apuntaven en la direcció d’un nou fàrmac: selinexor. Es tracta d’un fàrmac que inhibeix de manera selectiva l’exportació de certes proteïnes supressores de tumors i reguladores del creixement de tumors en bloquejar l’exportació 1 (XPO1). Això condueix a una supressió de la proliferació tumoral i a un augment de la mort de les cèl·lules canceroses. Aquest fàrmac, que s’administra de manera oral, ja està aprovat en el tractament d’altres tumors, com el mieloma múltiple.

“Ara, per primer cop, hem volgut provar com funcionava la combinació de selinexor i imatinib en aquesta població de pacients amb tumors GIST que havien desenvolupat resistència a tractaments previs i que no disposaven de cap alternativa terapèutica, i estem veient que hi ha una resposta positiva”, afegeix el Dr. César Serrano.

 Tot i que l’assaig encara ha tingut pocs pacients –dotze en total, perquè es tracta d’un estudi molt preliminar–, ja s’ha pogut veure que aquesta combinació tenia activitat clínica. D’aquesta manera, en dos dels pacients es van aconseguir respostes parcials i en cinc estabilització de la malaltia durant almenys 16 setmanes. “Tenint en compte que sense aquest tractament la malaltia progressa en menys de quatre setmanes, estem parlant d’un augment molt significatiu d’aquest temps, una dada que sens dubte és rellevant”.

Un tractament ben tolerat
Tot i aquestes dades preliminars prometedores, l’objectiu principal de l’estudi era establir la dosi més adequada i comprovar la toxicitat d’aquesta teràpia combinada. Així, doncs, d’acord amb els resultats, es va establir que la dosi recomanada per a l’estudi de fase II que s’hauria de fer a continuació era de 80 mg de selinexor un cop a la setmana, tot i que només un pacient va desenvolupar una toxicitat limitant de la dosi en el grup que va rebre 100 mg, la dosi més alta de l’estudi.

Pel que fa als efectes adversos que s’han vist en l’estudi, no es va observar cap toxicitat inesperada. Així, doncs, es va poder veure que alguns pacients presentaven anèmia, neutropènia, vòmits i fatiga, i en la majoria van ser de poca intensitat.

“En general, la combinació d’imatinib i selinexor està ben tolerada i té activitat clínica en pacients amb GIST molt pretractats. Això justifica que ara s’hagi posat en marxa una fase de l’estudi que busca explorar l’ús de selinexor com a agent únic en la població de GIST resistent a imatinib”, conclou el Dr. César Serrano.

Referència:

Cesar Serrano, Claudia Valverde, Josefina Cruz Jurado, Javier Martinez-Trufero, Xavier Guri, Martina Giuppi, Andrés Redondo, Beatriz Suarez-Paniagua, Cleofe Romagosa, Virginia Martinez. A phase Ib/II study of selinexor in combination with imatinib in patients with advanced gastrointestinal stromal tumor (GIST): SeliGIST/GEIS-41 trial. ASCO Annual Meeting. 2021. https://meetinglibrary.asco.org/record/197859/abstract

 

04/06/2021|