• Aquests resultats d’olaparib, que ja s’empra en tumors d’ovari i mama, avalen el primer tractament personalitzat en càncer de pròstata basant-se el perfil molecular del tumor
  • El temps de supervivència lliure de progressió de la malaltia en els pacients que van utilitzar l’olaparib gairebé es va doblar respecte del grup de control, i també van millorar altres aspectes com la taxa de resposta objectiva o la supervivència global
  • Aquesta novetat permetrà incorporar aquest nou tractament en l’arsenal terapèutic contra el càncer de pròstata de manera ràpida i eficaç, ja que es tracta d’un fàrmac ja existent per a pacients d’altres tumors
  • Fins a un 20-25% dels tumors dels pacients amb càncer de pròstata metastàtic presenten alteracions en aquests gens

Barcelona, 29 d’abril de 2020.– Un nou assaig clínic, el PROfound, demostra que l’ús d’olaparib, un fàrmac inhibidor de PARP que ja s’empra en el tractament de tumors d’ovari i mama, també resulta eficaç en pacients amb càncer de pròstata metastàtic avançat segons el seu perfil molecular de mutacions. Els resultats acaben de ser publicats a la revista New England Journal of Medicine i un dels autors de l’article ha estat el Dr. Joaquín Mateo, investigador principal del Grup de Recerca Translacional en Càncer de Pròstata del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), que ha participat en el desenvolupament d’aquest fàrmac des de l’inici.

Aquest estudi, en la fase III del desenvolupament, suposa la confirmació que l’olaparib és una opció terapèutica per als pacients amb càncer de pròstata que tenen certes mutacions en les cèl·lules del tumor, demostra per primera vegada l’eficàcia de la classificació molecular dels tumors per a l’elecció de la terapèutica i millora la supervivència d’aquests pacients. «Entrem en una nova era en què els tests genòmics passaran a ser part del maneig per als pacients amb càncer de pròstata i aquest nou tractament s’incorporarà als estàndards de tractament per a aquells pacients que tinguin alteracions en els gens implicats en la reparació de l’ADN. El fet que l’olaparib ja es faci servir en aquests tipus de mutacions en altres tumors ha fet que el desenvolupament en càncer de pròstata hagi estat ràpid i eficaç», explica el Dr. Mateo.

L’assaig, que ha estat aleatoritzat i de fase III, ha reclutat gairebé 400 pacients amb càncer de pròstata metastàtic avançat en els quals la malaltia havia progressat a tractaments estàndard. «Per participar en aquest assaig, tots els pacients havien de tenir alguna alteració en el seu tumor en una sèrie de gens preespecificats relacionats amb la reparació del dany a l’ADN; aquestes alteracions fan el tumor més agressiu, però això també es converteixen en el seu taló d’Aquil·les», comenta el Dr. Joaquín Mateo. Els resultats de l’olaparib es van comparar amb pacients que rebien un nou agent hormonal, que podia ser enzalutamida o abiraterona, tots dos utilitzats de manera habitual en la pràctica clínica.

Aprofitar les febleses del càncer
Una manera de tractar el càncer consisteix a atacar-li els punts febles. Els avenços dels darrers anys han permès una caracterització cada vegada més precisa dels diferents tipus i subtipus de tumor. Això ha servit per personalitzar els tractaments i millorar els resultats obtinguts. En aquesta línia d’investigació s’emmarquen, precisament, els resultats d’aquest últim assaig clínic.

L’olaparib és un fàrmac que inhibeix l’enzim PARP, que ajuda en la reparació de l’ADN. Inhibir-lo impedeix que les cèl·lules tumorals puguin reparar-se i conseqüentment es destrueixin. «Encara que el càncer resistent a castració metastàtic és una malaltia molt heterogènia, fins a un 25% presenta alteracions en els gens implicats en la reparació de l’ADN, de manera que semblava una bona idea atacar aquesta diana, com s’ha demostrat ara amb els resultats de l’assaig PROfound que acabem de publicar», explica el Dr. Joaquín Mateo.

Els pacients de l’assaig es van dividir en dues cohorts o grups. Una d’aquestes cohorts, anomenada A, estava conformada per 245 pacients que presentaven alteracions en els gens BRCA1 i BRCA2, que participen en un mecanisme de reparació del dany a l’ADN anomenat «recombinació homòloga», o del gen ATM, que detecta danys a l’ADN i n’activa la reparació. L’altre grup, anomenat cohort B, de 142 pacients, estava format per pacients que tenien alguna alteració en qualsevol dels altres 12 gens seleccionats, també relacionats amb la reparació de l’ADN, però dels quals es coneixia menys l’impacte en el tumor. Abans de participar en l’estudi, es va fer a un test de seqüenciació en una biòpsia del tumor del pacient per saber si tenia aquestes mutacions.

«Els millors resultats s’han obtingut en aquells pacients amb alteracions en els gens BRCA, que van ser els que van aconseguir-ne un benefici més alt. Però també hem vist efectes en les altres alteracions i això és molt important. Encara cal fer anàlisis més detallades, que estan en curs, però l’activitat de l’olaparib en aquests pacients és molt prometedora», explica el Dr. Mateo, que també assenyala com el càncer de pròstata resistent a castració metastàtic en general té molt mals resultats.

Millorant el temps de supervivència lliure de progressió
Un paràmetre que es va mesurar en aquest assaig és el temps de supervivència lliure de progressió de la malaltia. En aquest sentit, els resultats en la cohort A van ser molt positius: gairebé van aconseguir doblar aquest temps, passant dels 3,55 mesos en el grup de control als 7,39 mesos a la cohort A. També es va veure un benefici significatiu en la taxa de resposta objectiva i el temps fins a la progressió del dolor.

Els resultats d’aquest assaig han demostrat la validesa de l’ús de l’olaparib, ja que han aconseguit reduir fins a un 66% el risc de progressió de la malaltia o de mort. «A més la mitjana de supervivència global també va incrementar, passant dels 15,11 mesos als 18,5. En això cal tenir en compte que a més d’un 80% dels pacients que rebien el tractament hormonal quan la malaltia va progressar se’ls va permetre passar al grup de l’olaparib, la qual cosa fa que detectar aquesta millora sigui un factor encara més convincent que el fàrmac ajuda aquests pacients», comenta el Dr. Mateo. «Aquest assaig valida les dades de dos assajos previs més petits on ja vam veure dades prometedores sobre l’activitat antitumoral de l’olaparib en aquest tipus de tumor, i amb aquesta confirmació considerem que tenim prou evidència perquè els tests genòmics i el tractament amb olaparib s’incorporin al maneig estàndard del càncer de pròstata en fases avançades».