fbpx

Vall d’Hebron participa en l’estudi d’un nou fàrmac que s’afegeix com a tractament per als pacients de GIST avançat

  • Actualment els pacients que ja havien rebut fins a tres línies de tractament amb inhibidors de la tirosina quinasa no disposaven de més alternatives terapèutiques; ara s’afegeix aquest nou fàrmac a l’arsenal terapèutic
  • La revista The Lancet Oncology recull els resultats de l’estudi INVICTUS, on es demostra l’eficàcia del ripretinib en pacients amb GIST avançat. Aquest estudi ha servit perquè el ripretinib obtingués l’aprovació de l’FDA fa dues setmanes
  • A més d’aconseguir incrementar de manera notable tant la supervivència lliure de progressió de la malaltia com la supervivència general, el ripretinib presenta un perfil de seguretat generalment molt bo

Barcelona, 6 de juny de 2020.– Un nou fàrmac s’afegeix al tractament dels tumors de l’estroma gastrointestinal (GIST en les sigles en anglès) en estat avançat. Es tracta del ripretinib, que en els resultats de l’estudi INVICTUS ha demostrat l’eficàcia en pacients que ja havien rebut tots els tractaments aprovats per al GIST i que es trobaven sense alternatives terapèutiques. La revista The Lancet Oncology publica avui aquests resultats en un article, l’investigador principal del qual és el Dr. Jean-Ives Blay, del Departament d’Oncologia Mèdica del Centre Léon Bérard i la Université Claude Bernard de Lió (França), i que ha comptat amb la participació com a únic investigador espanyol del Dr. César Serrano, oncòleg metge de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i cap del Grup de Recerca Translacional en Sarcomes del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO).

«Els resultats del nostre estudi han demostrat que el ripretinib és un fàrmac actiu en pacients amb GIST refractaris a tots els tractaments aprovats, que ara mateix no tenien cap tipus d’opció terapèutica. Aquest fàrmac representa clarament un nou estàndard de tractament per a aquests pacients. L’estudi INVICTUS ha servit perquè el ripretinib obtingués l’aprovació de l’FDA fa tot just dues setmanes; ara estem pendents de la seva avaluació per part de l’EMA a Europa i per part de l’Agència Espanyola del Medicament», explica el Dr. César Serrano, qui ha liderat l’estudi al VHIO.

Un mecanisme totalment innovador
El GIST, un tipus de sarcoma, és un tumor molt poc freqüent que representa entre un 1 i un 3% de tots els tumors malignes gastrointestinals. Això dificulta dur a terme estudis clínics i trobar fàrmacs actius. No obstant això, aquest tipus de tumors també tenen una biologia molt definida que ajuda a desenvolupar teràpies dirigides. Fins al 85% dels GIST presenten una mutació oncogènica en un receptor de la tirosina quinasa, que pot ser el gen KIT o PDGFRA, de manera que tots dos es van convertir en una diana ideal per al desenvolupament de nous tractaments. L’aparició de l’imatinib a principis de segle XXI va revolucionar el tractament, ja que els pacients amb GIST metastàtic o irresecable van passar de tenir un càncer uniformement letal a patir una malaltia manejable, amb respostes duradores i una supervivència general millor.

Tot i així, després del tractament amb imatinib, poden sorgir mutacions de resistència secundària en KIT i PDGFRA que impedeixen la unió de l’imatinib i canvien la quinasa a una conformació activada. Això genera una gran heterogeneïtat que provoca l’aparició de resistències. «Els inhibidors aprovats actualment no cobreixen completament les mutacions de resistència secundària. Així, els pacients que havien progressat i generat resistència a inhibidors com l’imatinib, el sunitinib o el regorafenib no tenien altres opcions de tractament aprovades, per la qual cosa era molt necessari investigar noves opcions per a aquests pacients», explica el Dr. César Serrano.

El ripretinib té un mecanisme innovador que li permet ser eficaç en totes aquestes mutacions secundàries. Això és així perquè la diana d’aquest nou fàrmac es troba en el domini switch-pocket de la cinasa. Es tracta d’un «interruptor» que fa que la quinasa passi a estar activa o inactiva. «La zona en què es troba aquest domini switch-pocket no té mai mutacions. Això fa que dirigir el fàrmac contra aquesta part de la quinasa ofereixi bons resultats independentment del tipus de mutació que doni resistència», explica el Dr. Serrano.

Resultats molt favorables
L’estudi INVICTUS ha estat un assaig multicèntric de fase III, aleatoritzat i de cegament doble en el qual han participat 129 pacients de tot el món. Per poder ser seleccionats en l’assaig, aquests pacients havien de tenir un GIST avançat i haver rebut com a mínim tres línies de tractament que incloïen imatinib, sunitinib i regorafenib. Així en van resultar dos grups, un que rebia ripretinib i un altre al qual s’administrava un placebo.

«Els resultats han demostrat que el ripretinib aconsegueix reduir fins a un 85% el risc de progressió de la malaltia o mort comparat amb el placebo», explica el Dr. César Serrano. Així, s’ha pogut constatar que el temps de supervivència lliure de progressió arribava als 6,3 mesos, i només un mes en el grup que rebia el placebo. «Això també es va traduir en el fet que la supervivència global va aconseguir superar els 15 mesos enfront dels 6,6 del placebo. La resposta també és duradora en el temps i al cap de 6 mesos vam veure que un 51% dels pacients que rebien ripretinib es mantenien lliures de progressió de la malaltia, mentre que en el grup placebo aquest percentatge era només del 3,2%», afegeix el Dr. Serrano, que també comenta com això s’ha aconseguit amb un bon perfil de seguretat.

A més d’aquests bons resultats tant en supervivència lliure de progressió com en supervivència general, un altre punt destacat del ripretinib és que té una tolerància molt bona per part dels pacients. Així, els esdeveniments adversos més severs no van arribar a superar el 2% dels pacients. «Entre els més comuns hi ha l’augment de lipasa, la hipertensió, la fatiga i la hipofosfatèmia. El fet que tingui un perfil de toxicitat tan acceptable també és una dada important per destacar», continua explicant el Dr. César Serrano.

Tot això confirma que en els propers mesos el ripretinib serà un nou tractament estàndard en pacients amb GIST avançat prèviament tractats amb els tres inhibidors de la tirosina quinasa aprovats, una població de pacients que actualment no comptava amb més teràpies aprovades.

05/06/2020|