CFAH VHIO rep dos Ajuts a Projectes d’R+D+i a Línies Estratègiques del Ministeri de Ciència i Innovació – VHIO – Vall d'Hebron Institute of Oncology

VHIO rep dos Ajuts a Projectes d’R+D+i a Línies Estratègiques del Ministeri de Ciència i Innovació

  • L’Agència Estatal de Recerca del Ministeri de Ciència i Innovació concedeix 1,3 milions d’euros per al projecte MYCOMBIO, que dirigeix ​​la Dra. Laura Soucek, cap del Grup de Modelització de Teràpies Antitumorals del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), per investigar el paper de MYC en la resistència a les immunoteràpies
  • L’altra ajuda està dotada amb més d’1,4 milions d’euros per al projecte DIAGBI (per les sigles en anglès d’”Early molecular nanoDIAGnostics of Brain tumors using ImmunePET”), en què participa el Dr. Joan Seoane, director de Recerca Translacional i Preclínica del VHIO
  • Els dos ajuts s’emmarquen en el Reial Decret llei 36/2020 de 30 de desembre, pel qual s’aproven les mesures urgents, entre d’altres, per a l’execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència

Barcelona, ​​29 de desembre de 2021–

El Ministeri de Ciència i Innovació acaba de publicar la resolució definitiva de la convocatòria de projectes d’R+D+i en línies estratègiques en col·laboració públicoprivada del 2021. En aquesta resolució s’inclouen dos projectes en els quals participa el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), que forma part del Campus Vall d’Hebron. La finalitat d’aquestes ajudes és donar resposta a desafiaments estratègics mitjançant el finançament de grans projectes que involucren un ampli nombre d’investigadors que tenen competències diverses.

Com superar la resistència a la immunoteràpia

El projecte liderat des del VHIO que ha estat seleccionat en aquesta convocatòria és MYCOMBIO, coordinat per la Dra. Laura Soucek, cap del Grup de Modelització de Teràpies Antitumorals del VHIO. L’ajuda per a aquest projecte serà d’1.315.639 € entre el 2021 i el 2024. Amb aquest projecte es pretén validar l’ús de la inhibició de MYC, una oncoproteïna que es troba desregulada en la majoria dels tumors, per superar la resistència a la immunoteràpia en càncer de pulmó de cèl·lules no petites impulsat per KRAS amb diversos perfils mutacionals.

Tot i que la medicina personalitzada i la immunoteràpia han millorat el pronòstic de molts pacients, sovint totes les teràpies actuals són ineficaces i altament tòxiques. A més, la majoria dels pacients que hi responen inicialment acaben desenvolupant resistències a aquests tractaments. En aquest context, actualment el càncer de pulmó és la principal causa de mort per càncer a escala mundial i la mutació de l’oncogèn KRAS és la més freqüent, que a més s’associa amb un mal pronòstic i un risc de recurrència.

«Actualment no hi ha teràpies dirigides efectives contra totes les mutacions de KRAS i fins i tot la immunoteràpia ha mostrat una efectivitat limitada contra aquest tipus de tumors, per la qual cosa l’única opció que tenen aquests pacients són els tractaments amb quimioteràpia. Nosaltres amb el nostre projecte proposem un enfocament innovador basat en l’estratègia d’inhibir MYC, que té un rol essencial en el desenvolupament de tumors amb KRAS mutat i que impulsa múltiples aspectes de la progressió del tumor i l’evasió immunitària», explica la Dra. Laura Soucek.

En aquest projecte s’utilitzarà l’inhibidor de MYC, OMO-103, un fàrmac que ja ha estat validat de manera preclínica en càncer de pulmó de cèl·lules no petites, en càncer de mama triple negatiu i en càncer colorectal, i que va començar a avaluar-se en pacients en un assaig clínic de Fase I el maig de 2021. Amb el projecte MYCOMBIO, es vol determinar l’efecte terapèutic d’aquest fàrmac en tumors de pulmó amb mutacions a KRAS i amb presència de mutacions concomitants a diferents supressors tumorals. «D’aquesta manera esperem poder definir el rol de MYC en la reprogramació de la resposta immune antitumoral en els tumors amb alteracions a KRAS i amb diferents perfils mutacionals, a més de valorar el potencial d’una teràpia combinada d’OMO-103 amb els tractaments actuals d’immunoteràpia per millorar-ne els resultats i veure’n el potencial per prevenir el desenvolupament de resistències», afegeix la Dra. Laura Soucek.

MYCOMBIO correspon al projecte PLEC2021-007959 finançat per MCIN/AEI/10.13039/501100011033 i per la Unió Europea “NextGenerationEU”/PRTR. A més del VHIO, en aquest projecte hi participen el Dr. Jon Zugazagoitia, de l’Hospital Universitari 12 d’octubre de Madrid; el Dr. Silvestre Vicent, del Centre de Recerca Mèdica Aplicada (CIMA) de la Universitat de Navarra, i Peptomyc SL, una spin-off del VHIO i ICREA cofundada per les Dres. Soucek i Beaulieu, que serà l’encarregada de coordinar el projecte.

Millorar el diagnòstic dels tumors cerebrals

DIAGBI (de les sigles en anglès “Early molecular nanoDIAGnostics of Brain tumors using ImmunePET”) és un dels projectes que han estat seleccionats, al qual es destinarà 1.405.361 € entre el 2021 i el 2023. Té com a objectiu desenvolupar una nova tecnologia que permeti el diagnòstic primerenc i el seguiment no invasiu dels tumors cerebrals més agressius i amb menys esperança de vida per als pacients, com són els glioblastomes. En aquest projecte hi participarà el Dr. Joan Seoane, director de Recerca Translacional i Preclínica del VHIO, que proporcionarà models de glioblastoma per a l’experimentació in vitro i in vivo de la tecnologia que s’espera desenvolupar.

«Actualment, per al diagnòstic d’aquests tumors cal una mostra de teixit tumoral que s’obté mitjançant una biòpsia, per a la qual cal una operació que requereix molta planificació i que resulta traumàtica per als pacients», explica el Dr. Joan Seoane. Afegeix com en el cas d’aquests tumors, la barrera hematoencefàlica, una pel·lícula que protegeix el cervell de l’entrada de substàncies alienes al cos, ha impedit aplicar altres tècniques menys invasives com són les immuno-PET, que caracteritzen el tumor mitjançant anticossos lligats a radiotraçadors de Tomografia d’Emissió de Positrons (PET).

A través del projecte DIAGBI s’espera poder dissenyar unes nanopartícules que siguin capaces de penetrar aquesta barrera hematoencefàlica i puguin transportar els traçadors PET juntament amb els anticossos necessaris per fer la caracterització genètica del tumor. «Si això és possible, s’aconseguiria accelerar els temps de diagnòstic i de seguiment, així com evitar intervencions difícils i costoses de neurocirurgia. Així esperem poder millorar i allargar la qualitat de vida dels pacients», afegeix el Dr. Seoane.

A més del VHIO, en aquest estudi –que forma part del projecte PLEC2021-008034 finançat per MCIN/AEI/10.13039/501100011033 i per la Unió Europea “NextGenerationEU”/PRTR– també hi participen el CIMUS-USC, la Fundación para la Investigación Biomédica Hospital Universitario La Paz (IDIPAZ), el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), Nasasbiotech SL, Sunrock Biopharma SL i Qubiotech Health Intelligence SL. El Dr. Pablo Aguiar, del grup MIBIOPAHRM del CIMUS-USC, serà qui coordini el projecte.

29/12/2021|