La recerca és la principal eina de què disposem en la lluita contra el càncer. Entendre quins són els mecanismes que es troben darrere la malaltia, així com desenvolupar nous tractaments i tècniques de diagnòstic, és el que ajudarà a continuar en el camí de cronificació del càncer i a millorar la supervivència dels pacients que el pateixen.

El Nadal de l’any passat, La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio es va dedicar al càncer, un esdeveniment que va batre rècords de recaptació i que va aconseguir recollir més de 15 milions d’euros per a recerques sobre càncer, la xifra més alta assolida en 27 anys d’història d’aquesta cita solidària, i ara s’han donat a conèixer els projectes en què s’invertiran aquests diners. El Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) estarà involucrat en vuit projectes, dels quals en coordinarà set.

L’acte de lliurament d’aquests ajuts ha tingut lloc aquesta mateixa tarda a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, on s’han fet públics els 96 equips premiats que treballaran els pròxims tres anys per trobar respostes per al càncer, i entre els quals hi ha els vuit projectes amb participació del VHIO.

Millora del diagnòstic

L’heterogeneïtat dels tumors és un aspecte clau en l’evolució i la resistència als diferents tractaments. Cada tumor presenta una signatura molecular única que requereix un tractament específic i dirigit a la via de senyalització alterada (medicina de precisió). Per això, el fet de tenir informació precisa és tan important per a la presa de decisions.

Fins fa poc, l’única manera de conèixer la signatura del tumor era mitjançant la biòpsia, es prenia una part del tumor i s’analitzava. Això tenia certes limitacions, ja que no tots els tumors són accessibles, hi ha pacients l’estat de fragilitat dels quals desaconsella aquesta intervenció i la mateixa variabilitat del tumor fa que aquesta informació no sigui del tot completa. L’avenç de les tècniques de seqüenciació massiva ha permès desenvolupar una nova manera de conèixer la progressió de la malaltia a partir de l’ADN tumoral circulant lliure en plasma, una informació que s’obté mitjançant una simple anàlisi de sang i que es coneix com a biòpsia líquida.

Diversos projectes dels que ara rebran finançament de La Marató s’encaminen a millorar i aprofitar els avantatges que aquest nou enfocament aporten a la lluita contra el càncer. És el cas del projecte que lidera la Dra. Elena Élez, investigadora del Grup de Tumors Gastrointestinals i Endocrins del VHIO, que dirigeix ​​el Dr. Josep Tabernero i la investigadora principal del grup és la Dra. Teresa Macarulla. Aquest projecte que lidera la Dra. Élez se centra en l’aplicació de la biòpsia líquida en pacients amb càncer colorectal.

En concret, la recerca que portarà a terme la Dra. Élez buscarà comprovar si el nivell de l’ADN tumoral circulant lliure en plasma juntament amb les característiques de vascularització del tumor, dues tècniques poc invasives, poden predir la resposta a les teràpies antiangiogèniques amb què es busca atacar el tumor reduint la seva capacitat de formar vasos sanguinis (angiogènesi). “Ara per ara no hi ha cap biomarcador validat per a aquest tipus de tractaments. Això ens permetria identificar quins pacients són els que més es podrien beneficiar d’aquest tipus de teràpies, ja que el nivell d’aquest ADN tumoral circulant lliure sembla que està relacionat amb la vascularització del tumor”, explica la Dra. Élez.

També està relacionat amb la biòpsia líquida el projecte liderat per la Dra. Violeta Serra, que dirigeix ​​el Grup de Teràpies Experimentals del VHIO. En aquest cas, el treball busca investigar els mecanismes de resistència a les teràpies basades en els inhibidors de PARP. “Entre el 5 i el 10% de les pacients de càncer de mama presenten mutacions als gens BRCA1 i BRCA2, alteracions relacionades amb una reparació deficient de l’ADN, cosa que en principi les fa sensibles a aquests inhibidors de PARP. No obstant això, veiem que moltes pacients no responen i altres acaben progressant en la seva malaltia”, comenta la Dra. Violeta Serra. Mitjançant la biòpsia líquida es buscarà comprovar si el biomarcador RAD51, que permet predir la sensibilitat als inhibidors de PARP, podria ajudar a seleccionar millor les pacients que més es beneficiarien d’aquest tipus de teràpia.

Tot i que la biòpsia líquida no és l’única tècnica diagnòstica que s’està buscant potenciar i desenvolupar. En el seu projecte, la Dra. Raquel Pérez-López, investigadora principal del Grup de Radiòmica del VHIO, buscarà veure si la difusió, una tècnica d’imatge de ressonància nuclear magnètica que estudia el desplaçament de molècules d’aigua dins del teixit i que permet saber quantes cèl·lules tumorals hi ha, pot servir per al seguiment del tractament en pacients amb metàstasis òssies. “Fins ara aquestes metàstasis no es poden mesurar amb TAC, amb la qual cosa és impossible determinar quina resposta està tenint el tractament i dificulta la presa de decisions. Cal no oblidar que la immensa majoria dels pacients amb càncer de pròstata i mama avançat pateixen metàstasi als ossos”, explica la Dra. Raquel Pérez-López.

Avenços en la immunoteràpia

 La immunoteràpia està avançant a passos de gegant, els últims anys. Aquesta nova estratègia fa servir el mateix sistema immunitari del pacient per combatre els tumors. No obstant això, encara no és un tractament eficaç en molts dels casos i es treballa per aconseguir que la seva aplicació sigui cada vegada més extensa. Així, la Dra. Alena Gros, investigadora principal del Grup d’Immunoteràpia i Immunologia de Tumors del VHIO, coordinarà un projecte amb el qual es busca la personalització de la immunoteràpia en pacients amb carcinoma d’endometri.

“La immunoteràpia no està tenint gaire èxit en pacients amb tumors d’endometri en estat avançat. Moltes no responen i algunes desenvolupen toxicitats immunomediades. Volem millorar el nostre coneixement de com funciona la resposta immunològica en pacients amb tumors d’endometri”, explica la Dra. Alena Gros. El seu projecte es basarà en la caracterització de cèl·lules immunitàries que resideixen al tumor, l’expansió dels limfòcits T que infiltren el tumor i la creació de models de ratolí amb el sistema immunitari de les pacients, amb l’objectiu de desenvolupar noves immunoteràpies més eficaces i personalitzades.

Un altre dels projectes que finançarà la Marató i que busca entendre millor els mecanismes que utilitzen els tumors per ser invisibles davant el sistema immunitari és el que lidera i coordina la Dra. Laura Soucek, cap del Grup de Modelització de Teràpies Antitumorals en Ratolí del VHIO. En aquest cas, la seva recerca se centrarà a estudiar si Omomyc, un fàrmac desenvolupat per bloquejar el gen MYC i que és capaç de frenar la progressió tumoral, podria aconseguir un canvi en el microambient del tumor, que passaria de ser immunosupressor a potenciar la resposta immunitària antitumoral. A més, també estudiarà el possible efecte beneficiós de combinar Omomyc amb les immunoteràpies actuals per potenciar el seu efecte terapèutic.

En concret, la recerca de la Dra. Laura Soucek se centrarà a entendre l’impacte de la inhibició de MYC en el càncer de pulmó causat per una mutació en l’oncogèn KRAS juntament amb altres mutacions que desactiven supressors tumorals. Els tumors de pulmó que tenen aquestes mutacions de forma conjunta són els que presenten més mal pronòstic i un risc més elevat de recaiguda. “Ara mateix no hi ha teràpies efectives contra els tumors que presenten aquestes mutacions, i esperem demostrar que Omomyc pot ser eficaç en aquest context, no només bloquejant el creixement tumoral, sinó també reactivant la resposta immunitària contra el tumor”, explica la Dra. Laura Soucek.

Entendre els mecanismes del càncer

Alguns projectes no tenen com a objectiu directe desenvolupar una eina de diagnòstic o un tractament. De vegades un pas previ és avançar en el coneixement de la malaltia. És el cas del projecte que lidera el Dr. Francesc Bosch, investigador principal del Grup d’Hematologia Experimental del VHIO, que buscarà entendre quins són els canvis específics que es produeixen en la progressió de la leucèmia limfàtica. “En la fase inicial no necessita tractament, però fins a la meitat dels pacients desenvolupa símptomes. Hem constatat que en relació amb la seva progressió clínica es produeix una disminució del sistema immunitari, i ara volem entendre per què es produeix aquest canvi”, apunta el Dr. Bosch, que assenyala també que el fet d’entendre aquests canvis ajudaria a predir la progressió de la patologia.

Per la seva banda, la Dra. Sandra Peiró, investigadora principal del Grup de Dinàmica de la Cromatina en Càncer del VHIO, estudiarà el colangiocarcinoma, un càncer poc freqüent però de molt difícil tractament. En la majoria dels pacients es diagnostica en un estat molt avançat, i això fa que el risc de recurrència després de la cirurgia sigui alt. La Dra. Peiró estudiarà la mutació IDH1/2, present en el 20% d’aquests tumors. “Aquesta mutació és la responsable de la generació d’un oncometabòlit que altera el patró epigenètic de les cèl·lules IDH1 mutades. Entenent la genètica i l’epigenètica d’aquesta malaltia esperem poder millorar en el seu tractament”, afegeix la Dra. Peiró.

A més d’aquests set projectes coordinats pel VHIO, el Dr. Josep Villanueva, investigador principal del Grup de Biomarcadors Tumorals del VHIO, participarà en un altre projecte liderat per la Dra. Virgina Amador, de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS). El projecte estudiarà el microambient immunitari tumoral en la patogènesi i el control del limfoma de cèl·lules del mantell, un dels càncers més agressius amb escassa supervivència dels pacients. Per dur a terme aquest estudi, el Dr. Villanueva serà l’investigador principal d’un subprojecte dedicat al secretoma d’aquests tumors.